PEDALADA PER LA MARATÓ VILANOVA DEL CAMÍ

Un altre any ens retrobem de nou per participar en aquesta proposta solidària per recaptar diners per la Marató que aquest any es destina a la regeneració i transplantament de teixits. Integrants de l’Eco fem acte de presència, entre pros i membres de la colla dels diumenges com Ramon Tapioles, Josep M. Comaposada, Kiko, David Rubio,  Jero, Àlex,el fill del Jero i Jaume Tort. L’espera se’ns fa llarga desitjosos de començar i treure’ns el fred que fa aquest matí. I comença la sortida. Els pros , ben situats a l’inici ,posen aviat terra de per mig. Els altres ens anem dispersant pel gruo  a mesura   que pugem cap els dipòsits, la primera ascensió de la ruta. Al capdamunt de la pujada es pot escollir entre la ruta sencera o un recorregut  retallat. Tots ho tenim clar i agafem a  l’esquerra cap a la Pobla.  En el camí anem parells en Kiko i jo i  ja presenciem una caiguda , sense incidents per això. Pujant per la pista asfaltada al castell, la segona ascensió,  enxampem a en Ramon el qual no pot satisfer el seu desig de baixar per la vessant de darrere pel mal estat del terreny. Posteriorment, després de córrer plans  un instant prenem  una forta baixada molt pedregosa que , sense dubte, ens  engarrota els braços i els dits. Quin mal moment! Però s’acaba i tornem a remuntar amb el que és la tercera pujada. Seguim el PR que creua la serra de Collbàs i amb sorpresa veiem aparèixer fletxat en Jaume Tort per darrere. Atònits, només traiem en clar que  s’havia perdut i que intentava recuperar posicions. Quin maldestre!  De nou , sortim  als dipòsits i continuem  amb el que és  el recorregut curt. Fins a Carme és baixada , però l’acumulació de bancs de sorra en la pista de descens fa que els revolts siguin perillosos. Malgrat això,  arribem i parem un moment a l’avituallament. Així en ajuntem jo, en Kiko i en Ramon. Tots tres, doncs, sortim de Carme per agafar la pista al santuari de Collbàs, la quarta pujada del dia. Al cap de tot arribem junts en Kiko i jo per continuart  pel sender que va a la pista de la Portella  i girar en direcció Vilanova. Algun sender i seguim per una altra pista que ens  fa tornar a ascendir la serra de Collbàs en una última ascensió que es fa dura i pesada i que serveix per agafar la trialera dels esgavellats i sortir a baix de la pista dels dipòsits. I ja només resten uns quilòmetres  sense complicacions per allargar la ruta i fer els 33Km. estipulats.  Tots finalitzem la ruta sense haver de lamentar res i molt satisfets de la cursa i  l’organització. Tots? Bé, en Jaume Tort , que potser ha fet més quilòmetres que ningú, encara es pregunta  com es que apareix a la classificació del recorregut  curt i a més l’últim.  Coses del directe diríem!