dimecres, 28 d’agost del 2013

VACANCES ALS ALPS: Dia 1, Séez – Petit Saint Bernard

Denominació
Petit Saint Bernard
Altitud
2.188 m
Longitud
31 km
Desnivell
1.373 m
%Mig / %Màxim
4% / 6.4%
Recorregut
57.11 km

El coll del petit Saint Bernard fa de pas fronterer entre França i Itàlia i és famós per haver acollit un hospici en el seu cim i ser lloc d’origen de la coneguda raça de gossos alpins: els santbernat.
Sortim puntualment a les 8 h de l’apartament en direcció al coll. Com que no partim del fons de la vall, és a dir, de Bourg Saint-Maurice perquè Séez  està un xic més amunt, ja entrem en plena ascensió amb l’inconvenient de tenir les cames fredes i/o adormides.   
Per fer camí cap allà dalt, els enginyers de la carretera van decidir anar ascendint la falda de la muntanya a base de revolts de paella que doten al traçat d’una forma de llaços que van d’un cantó a l’altre de la paret.  Anem , doncs, resseguint aquests llaços que tenen una pendent constant del 5%.
Aviat veiem un ciclista al davant que també ha optat aquell dia fer el coll. Li copiem el ritme , però mantenint la distància i no el perdem de vista. Posteriorment, una mirada sobre el darrer revolt fet, veiem que ja tenim un altra ciclista que ens segueix a nosaltres. Durant els primers quilòmetres de la pujada anem ben parapetats per boscos de coníferes i la temperatura és agradable, cosa que ens permet anar amb l’equip curt.  Mentre pedalegem ens fixem amb la muntanya que hi ha enfront i que està a l’altra banda de la vall  i quedem impressionats pel pic nevat que es veu i una mica més a sota, però en zona lliure de neu, ens sorprèn veure-hi uns apartaments vermells. Com pot ser que hi hagi habitatges tan amunt! ( Després sabríem que aquells blocs d’apartaments pertanyen a l’estació de ski de l’Arc 2000 i que seria el nostre destí en la tercera jornada!)
 Seguim a un ritme constant perquè  la pendent és uniforme i així ho indiquen les fites disposades a cada quilòmetre a la vora de carretera. Distrets comentant les vistes ens passa com un llampec un ciclista amb alforges al davant i darrera que per la velocitat sembla que hagi de portar un missatge urgent a algú de dalt del cim. Un xic perplexos per l’esdeveniment ens acontentem a avançar a un home gran que també pedaleja per aquelles alçades i , més tard, al ciclista que ens precedia i que havíem mantingut a una distància constant durant la pujada feta.
 Deixem enrere el bosc i sortim als prats alpins  en direcció a l’estació de ski de la Rosière.  Aquí és curiós , sense l’obstacle dels arbres, observar com de bé es veu la vall i els pobles de Saint Maurice i Séez.
Entrem a la Rosière creuant un arc que anuncia l’entrada i després d’ una recta llarguíssima. Després d’una rotonda i seguint camí al coll, comencen a disposar-se a banda i a banda tot de comerços, botigues i ofertes d’activitats i oci en unes construccions de fusta que recorden l’aspecte d’un poblat del far west. Pasem per sota de remuntadors que estan en funcionament, atès que el que es practica en aquesta època de l’any  és el descens en BTT per les pistes. 
La carretera va resseguint ara el contorn de la muntanya per internar-se en una antiga glacera on ja s’albira el coll al fons. Però la cosa no és tan fàcil perquè aquesta recta es fa interminable i, a més, puja la pendent.  L’aigua acompanya aquest últim tram baixant per tots cantons. Un últim revolt al 5% per arribar a l’altura de l’antic hospici amb l’estàtua del seu fundador Bernard de Menthon (encara que l’actual hospici no és l’original) i ja recta per assolir el coll.
Al coll ens retrobem amb el ciclista de les alforges  al qual demanem immortalitzar la gesta. Intercanviem algunes paraules per descobrir que és alemany i està fent una travessa pels Alps. Avui, a més d’aquest coll, diu que té intenció de pujar el grand Saint Bernard que comunica Itàlia i Suïssa amb una altura de 2469m. D’aquí les presses que mostrava. Encara que quan marxem , el deixem menjant i reposant.
 Per la baixada ens protegim amb respectius paravents i anem fent parades per treure les fotos que il·lustren la crònica. En un sospir tornem a estar a l’apartament amb un sol que llueix ja amb força. Una etapa d’uns 57’11 km i un temps invertit de 2h 50’ 36 ‘’.