MARATÓ POWERBAR AGUILAR DE SEGARRA

Diumenge 31 de Març, la famosa marató de l’Anbaso d’Aguilar de Segarra, aquet any amb un circuit una mica diferent als altres anys i amb menos trialera tècnica. Quedem a les 7:15 al Canaletes quant em truca el Vidalet que sa adormit, decidim quedar a casa seva i acabarem abans. Anant cap Aguilar agafem forces esmorzant al cotxe, una mica + que sens emporta les bicis el vent parant un cop a lligar-les de nou que la meva ja penjava d’una roda, aquets portabicis baratos Enric…xD. Arribem, cap a inscriure’ns i a rodar un mínim per entrar amb calor, a menys quart ja ens criden cap a corralinies, va per ordre de dorsal amb la sort que em col•loco de la meitat en endavant. Sortida neutralitzada, la gent va buscant el seu lloc jo intento regular-me a la 1ª pujada forta x no donar-ho tot, que la cosa va per llarg avui, passo el meu company de Castellfollit Joan Pons fins enganxar un grupet d’uns 5 corredors que porten una bona marxeta i a reservar forces a la cua de grup. Enganxem el grup del Carles Valls que no feia gaire bona cara “crec que al final va plegar” i seguim apretant la marxeta fins al començament d’una trialera molt ven parida. Arribem a la segona pujada dura del primer bucle allà decideixo ficar el meu ritme i anar fent, sobre el km 20 “salvese quien pueda” en fila d’un i vigilant de no patinar per no ficar peu a terra, ja que el terra no estava per fer gaires equilibris amb la pluja que havia caigut el dia abans, el grup es trenca uns marxen i altres es queden, arribo a dalt i fins el km.30 pla i baixada, passo de nou per Aguilar i sento olor a botiffara…Mmm…quina gana, aprofito per menjar una barreta, no es el mateix. De lluny veig un grup força gran començo a baixar pinyons i apretar, em sento fort aquesta barreta m’ha entrat be, els agafo i els passo sense pensar-m’ho . De sobte un rival sem fica en paral•lel, miro i era l’Anna Villar que havia trencat cadena uns km més enrere, baixo un pinyó més i marxo de nou, enganxo els escapats de la 2ª pujada forta els passo amb ràbia i continuo atrapant gent. És un no parar cada vegada em sento millor i em col•loco sobre els 60 primers , això va be! Km 50 veig a davant al famós Blasco intento ficar-me darrera seu però porta un punt més que jo, les forces ja no son les mateixes que abans intento regular fins al final però sense afluixar la cadència, últims 5 km a donar-ho tot, passo algun que altre corredor que li ha pillat la bufa i ja veig de lluny l’arc de powerbar de color groc, això s’acaba, últims metres i meta! 60km a una mitja de 17’5km/h i una màxima de 55km/h. La sorpresa me l’emporto quant al veure la classificació he quedat el 50 de la general, i el 25 d’élite no esta mal per ser un Open d’Espanya! Això de l’spinning es nota! Jejeje ;P

A reveure ECO’S!