DIUMENGE 15 MAIG: CARME

Avui diumenge toca una nova sortida del club i així ens disposem a fer-ho en David Rubio i en Ramon Tapioles. Ben puntuals sortim de Montbui i desitjant estirar les cames ens dirigim a Vilanova pel passeig fluvial.  A can Titó agafem la pista que condueix a Collbàs i que tenim en ment per ser un tram de la pedalada de la marató de l’any passat en la qual vam participar. En Ramon , però, sembla que no les té totes perquè la pista s’empina vertiginosament i això el sobta. Tot i així,  anem per bon camí. Més tard, trobem el primer baixador del dia i en Ramon ,com sempre, és el primer a ficar-s’hi. No obstant, aquesta vegada en Ramon es xuclat per la baixada i perd el control de la bici temporalment que li patina sense fre, encara que la baixada , per sort , és curta i neta . Malgrat això, crec que una altra cana li apareix per perdre una de les seves moltes vides. Continuem i coronem fins el santuari per deixar-nos caure per l’altre banda cap a Carme. Com no tenim pressa i no som gaire ortodoxos  sortim de camí i ens enredem per senders desconeguts i possibles passos , alguns dels quals posarien els pèls de punta   a qualsevol , mentre en Ramon, en canvi,  somriu.  Esmorzar curt i reiniciem la marxa amb molt de temps per davant. Així que  tornem a pujar  a Collbàs per un altre costat i  seguim el corriol distret que mena cap al camí de la serra de la Portella pel vessant sud. En aquest tros, els canvis d’ambdós sembla que es posen d’acord i els salts de cadena, cruixits, nyigo-nyigo fa que competim amb el   crec-crec de les cigales del camp. Quadrem més o menys aquesta molèstia i descendim per una abrupta pendent per agafar la pista a la Censada. Moment relaxat per un pedaleig tranquil i parlar de temes d’actualitat. Al capdamunt de la Censada prenem un tram del  GR de la zona i després d’una pujada a ple Sol ens internem pel bosc a través d’un corriol que mena cap a la Fou. Cal dir que mentre avancem per aquest estret pas ens fem un tractament exfoliant improvisat que ens deixa unes esgarrapades en la pell.  A la Fou tombem a la dreta per dirigir-nos cap a Montbui. Mentrestant, avui em toca a mi rebre i llepar el terra, sense cap objecció i sense lamentar, també. Al peu de la Tossa agafem un altre viarany que ens aplica una altre tractament exfoliant ( portar  mànigues curtes i pantalons curts  té això ) No volent acabar encara , fem un últim esforç i ens fiquem al torrent de les bruixes on entre xipolleig i xipolleig  ens refresquem. En Ramon, per anar més lluny , a punt està de capbussar-se en una bassa, cosa que hagués posat de colofó una bona ruta. Arribem a Montbui amb ganes de tornar a casa per fotre’s un merescut àpat. I és que avui en ser dos hem anat molt lleugers i hem marcat una fita aquest any amb una sortida de 48 Km. Aquí queda! 

I visca el Barça!