DIUMENGE 1 MAIG: PLA DE RUBIÓ

Concentració a can Roca a les 8’05h per començar la primera ruta del segon trimestre. Els integrants, només 3 : David Rubio, Jaume Xaus i Ramon Tapioles. Iniciem la marxa envoltats per una boira humida i densa que anem deixant endarrera a mesura que pugem. Pel camí de can Sabater tombem cap a Puigbufer i allà prenem una pista que ens condueix amunt de les Maioles des d’on contemplem la boira que cobreix la Conca.  Tros avall per carretera i agafem el desviament que mena a l’ermita de Sant Pere d’Ardesa , al peu de la qual arribem per corriol. Deixant-nos caure per pista anem ràpidament a trobar el Pla de Rubió i el bar a molt bona hora per esmorzar. Abans, però a punt estic jo de xocar amb un gos que no arribo a veure en un primer moment i que sembla que ell no s’ho pren bé perquè em llança una mirada assassina..   Llavors, en el bar, se’ns uneix un quart membre de la colla, és en Josep Maria, que continua fotut de l’esquena , però que no ha perdut la gana. Aprofitem que feia temps que no ens trobàvem els de la colla per posar-nos al dia i ,  clar, la sobretaula s’allarga fins a perdre la noció del temps. Al crit   de tornar a arrencar, jo demano esperar una mica més perquè  ja el temps perdut no el recuperàvem i s’estava molt bé , cosa que provoca que els  altres em titllin  de mandrós. I que hi anem a fer , els dono la raó, perquè aquell dia no tenia el cos  per gaire brega. Tot i així, i com es podrà veure a la foto, sortim tots ben escarxofats en les cadires , cosa que indica la nostre motivació. Però be, ens traiem la son i amb la intenció de refer el nostre orgull ens posem en marxa cap a buscar el GR que va a Bellprat i el seguim fins que prenem un sender que, passant per sota la carretera a Copons a través d’un túnel, ens deixa a la vora del riu Anoia. Seguim paral·lels fins el pont del Ganxo on connectem amb el carril bici fins a Jorba i Sant Genís. Després, per rematar l’excursió busquem de trobar el sender que uneix l’estadi atlètic amb l’Espelt, cosa que aconseguim i arribem a Igualada per Fàtima. I  acabem la sortida separant-nos al parc de Vallbona.   Un matí distés  amb pocs quilòmetres, tants que no els afegiré per no ferir sensibilitats.