Anbaso Sant Pere Sallavinera 2010

I ja hi tornem a ser. Amb la primera prova de l'Anbaso a la saca. Comparant amb l'any passat, en vam trobar un circuit amb un desnivell més repartit durant tot el recorregut, això sí, alternant pista, trialera i corriol.
Ja només de sortida, es va notar a l'ambient que la cursa seria dura, doncs amb un ritme inicial bastant sostingut, vam fer els primers quilòmetres per pista, fins a enllaçat amb el corriol de sota el castell de Boixadors. Inicialment vaig tenir bones sensacions, estava ben situat al grup capdavanter. Un cop acabat el corriol, vaig intentar agafar el meu ritme sense buidar-me doncs era molt temptador fer un últim esforç per enganxar-me a la roda d'en Fèlix, però segur que ho hagués pagat més endavant. Dosificant a la següent trialera (bé baixo parat sí, què passa!) acabo perdent definitivament la roda dels de davant i faig grupeta amb el Raul i en Pere Joan, pugem a bon ritme, però guardo un puntet, la cursa és molt llarga. Faig un petit canvi de ritme, i intento fer una mica de forat baixant. A la pista però em tornen a atrapar. Les forces van minvant, i amb aquestes ens atrapa en Doña. Que va valent i ens tensa pujant. Li aguanto la roda, però baixant de l'ermita se m'escapa una mica, Sort que em conec el circuit i la part final la faig bastant ràpid, sense entrebancar-me als arbres i anant a bon ritme als corriols de baixada (molt divertits). Finalment aconsegueixo atrapar-lo i treure-li uns metres a la part final d'asfalt, i arribo amb 5ena posició, cansat però satisfet de la cursa.

Pel que fa a l'equip, entre les baixes inesperades (recupereu-vos aviat Marta i David!), no hem aconseguit molt bona posició, degut al canvi en la puntuació. A veure si podem convèncer algun junior i cadet perquè vingui a donar punts....

Tot i així tots els que vam participar, vam finalitzar la cursa amb èxit, és important!

5 FORN JORBA ENRIC PINTUREX- ÒDENA MASTER 30 1:44:38 20,07
25 RUBIO GARCÍA RAUL PINTUREX- ÒDENA ELIT 1:55:12 18,23
39 PUJABET SOLANICH SERGI PINTUREX- ÒDENA ELIT 1:58:59 17,65
49 VIDAL LLORACH ENRIC PINTUREX- ÒDENA ELIT 2:02:19 17,17
61 VERDAGUER CACHOT DAVID PINTUREX- ÒDENA VETERANS 40 2:04:21 16,89
76 MALLEN ROMERO JOSE ANTONIO PINTUREX- ÒDENA MASTER 30 2:08:11 16,38
110BAUTISTA MORENO JORDI PINTUREX- ÒDENA POPULAR 2:22:10 14,77
137SOLSONA SANTOS MARC PINTUREX- ÒDENA MASTER 30 2:37:07 13,37

Classificacions

Fotos Bicicat

Fotos Sara Arjona

Fotos Mireia Sanmartí

QUEBRANTAHUESOS 2010

Desprès d’un còmode viatge, arribem fins a Sabiñanigo, recollim dorsals, una volta per al pavelló que esta ple d’expositors, corredors, voluntaris,...una exageració. Aquest any van limitar la participació a 8.500 corredors. Arribem a l’habitació relativament aviat, carregem els dipòsits i a dormir per demà.

Aquest any, per segon consecutiu, sortia amb el dorsal d’un company, tenia graella, però per davant tenia uns 800 corredors. Vaig sortir al costat del meu company Sergi, en un dia que pintava prou bé. Sortim puntuals i com sempre toca remuntar, al km10 ja estic a davant, em poso a davant en un moment i faig un “escanejat” de els rivals que tindre, doncs el de sempre, guanyadors dels anys anteriors, Belda, Azparren, Vazquez,...i companys del País Basc que mai no fallen a aquest cita.

Comencem a pujar el Somport, el temps canvia i comença la pluja, comencen els atacs aguanto relativament còmode i corono entre els 10 primers, a dalt el port la boira era increïble, els descens era molt perillós, carretera mullada i poca visibilitat. Els 5 primers se la juguen i s’escapen al descens, jo amb molta precaució perdo algunes posicions, però al arribar en el tram de transició fins al Marie Blanc , ens reagrupem una mica i acabem formant un grup d’unes 30 unitats. El sensació de fred es insuportable, totalment moll, pluja, vent i tremolant constantment, tot el cos em feia un mal increïble i comencem la pujada al Marie Blanc, desde baix a tope, el grup va perdent unitats, a mi em costa una mica agafar el ritme i no puc seguir el ritme dels primers, poc a poc recuper-ho sensacions vaig adelantant a corredors, corono entre els 15 primers i havent pujant els port mes ràpid que mai. Descens com l’anterior, molt perillós en el qual no arrisco i salvo sense cap caiguda, els 10 primers de davant, aconsegueixen agafar bastant avantatge però jo no me la puc jugar, vaig amb el dorsal d’un altre i en cas que en fes mal en una caiguda, em retirarien la llicencia dos anys a mi i al company que em deixava el dorsal.

En el tram de transició fins al Portalet, formem un grupet d’uns 8 corredors, tirant majoritàriament jo intentem reduir la distancia amb els grup dels 15 primers. Comencem el port, continuo marcant jo el ritme, em passen algun relleu però poca cosa, així doncs que decideixo marxar en solitari quant falten uns uns 15 km per coronar, tinc bones sensacions i no tinc res a perdre. A mesura que pugem tinc la sensació que cada vegada vaig més ràpid, vaig remuntant posicions, el grup de davant s’ha trencat i cada un puja com pot, arribo als últims km i tots els espectadors animen de tal manera que acabes pujant sense esforç, la sensació de passar el últim km, ple de gent i cridant-te i dient-te “que vas el 12º”, es simplement increïble.

En el descens, no arrisco i ens dirigim cap a l’últim port Hoz de Jaca, amb la baixada menys perillosa, però amb molt de fred, decideixo afluixar i que m’agafin dos corredors. Els tres arribem a peu de l’últim port, saben que baixen més ràpid que jo, decideixo marxar en solitari a la pujada, per coronar amb uns segons d’avantatge i en el descens baixar tranquil. Ja al pla ens tornem a reagrupar i fins a meta anem els tres donant relleus a pesar de la fatiga i el fort vent. Per fi arribem a Sabiñanigo últims metres i sprint final, finalitzo el 12º classificat de la general (amb el nom de Lluís Sabata), amb un temps de 6:05, que per a les condicions meteorològiques del dia es un excel·lent temps. Però em quedo amb la regust de que he anat més ràpid que mai a pesar que jo amb fred no rendeixo al 100% i pensant que hauria passat si haguéssim tingut sol i 35º de temperatura.

Felicitar a tots els companys, als que van acabar i als que es van veure obligats a retirar-se, ja que el millor era no pendre la sortida.

AQUEST CAP DE SETMANA COMENÇA L'ANBASO

Aquest diumenge primeres curses, dissabte comença la kids a Fals i diumenge la 1a a St Pere Sallavinera. Per més info i per fer inscripcions anticipades a la pagina de l'Anbaso

I dissabte vinent la 1a Anbaso kids a Òdena en la setmana de l'esport! Si tens entre 6 i 14 anys i ganes de passar-t'ho bé! Vine el 3 de Juliol a la Ermita de St Miquel d'Òdena!

DIUMENGE 20 JUNY: TOUS

Em trobo a les 8h sol com un mussol a la plaça de l’església. Espero 5 min i truco pel mòbil a l’altre integrant de la colla que vagament havia preguntat per la sortida del dia a través del xat, en Jaume Xaus. Què? Com? Ja és de dia? Me’l trobo acabat de despertar-se amb un to ressacós. Bé, almenys s’apunta i ja som 2. Iniciem la sortida a 2/4 de 9 seguint l’itinerari cap a Tous. Primer cap al camí de can Sabaté, torcem a l’esquerra, creuem alguns rierols, la carretera de les Malloles, passem per l’Espelt i llavors ens topem amb un vent de cara empipador que ens frena una mica. Seguim per Sant Genís i Jorba mentre veiem la imponent figura del Pla del Magre i la seva empinada escletxa per on haurem de pujar. En Jaume que ja esbufega continua mig adormit quan comencem a pujar , cosa que queda palès en el fet que ho fa amb el plat gran! Arreglat el descuit, tirem cap a dalt amb la suor regalimant a dojo pels nostres fronts. Coronem i sense perdre temps anem planejant fins la carretera de Clariana i després pel camí a Tous. Arribem vora les 10 i ens asseiem a fora ja que a dins està ple. Mentre esperem que ens serveixin , el vent ara més gèlid que abans no deixa de fer-nos la guitza i ens estem increïblement pelant-nos de fred. Jo demano un entrepà d’embotit ràpid i en Jaume un parell d’ous, ja que els seus s’han encongit del fred, je, je. Enllestim precipitadament i tornem al camí amb el Sol fent-nos un favor. Prenem la ruta de la Fou, , coll del Guix i , finalment, Sant Maure donant per acabada la volta a les 12 del migdia. La fitxa és resumeix en : 41, 7 Km i 3 h i 10 min, cosa que estableix un nou rècord de mitjana dins de les sortides de diumenge.

CAMPIONAT DE CATALUNYA INFANTILS DE BTT

Notícia Federació: "Avui diumenge al matí s'ha celebrat al Bike Park de Gardeny, a la ciutat de Lleida, el Campionat de Catalunya de BTT Infantil en la modalitat de Ral•li, organitzat pel CC Terres de Lleida. La cita ha aplegat 158 joves corredors vinguts d'arreu del país i fins i tot de França, enquadrats en les 5 categories del ciclisme base: prebenjamins, benjamins, principinats, alevins i infantils d'ambdós sexes. La participació més nombrosa ha correspost a les categories d'alevins i infantils, amb 38 ciclistes a cada cursa.
La matinal ha començat amb un cel emboirat i temperatura fresca, però pels volts del migdia la boira s'ha aixecat i els participants han passat fins i tot calor."

I entre ells, alguns nens de l'Òdena:

Marina Cabezas --> 5a fèmina Benjamina de 2on any
Paquito Valles --> 6è Principiant de 1er any
David Cabezas --> 7è Aleví 1er any
Gabriel Alonso --> 10è Aleví de 2on any
Blanca Valles --> 5a fèmina Infantil de 1er any
Alejandro Alonso --> 10è Infantil de 1er any

DIUMENGE 13 JUNYA: CASTELLFOLLIT

No nem bé, no ; a les 8'00 ja amb truca el David Rubio ; " la burra no arranca " ; te clavat el pedalier (segurament un coixinet ) .

En Jaume Xaus i Ramon Tapiolas , emprenem la pujada a Castellfollit per Puigbufer i Can Prat , a una mitja de 13 l'hora . Ja adalt , en David ens espera amb la seva flamant bici de carretera per esmorzar tots junts . Al cap d'un hora i mitja ( ens han tardat un " monton " ) , en David acaba de completar el dia per carretera , i nosaltres tornem per camins ; visitem la Torre del Moro i , comencem a baixar per un variat i complexe entrellat de cruïlles guiat pel Jaume ; molt entretingut i 100% ciclable fins la font de Can Masarnau , on , arribem a Igualada amb 40 Km.

XALLENGE PENEDÈS: VILANOVA I LA GELTRÚ

Domingo dia 6 nos juntamosm a las 7:00 A.M en el Canaletas los hermanos Truji con algunos miembros del full equip a correr la xallenge de Vilanova y la Geltrú.. Allí encontramos conocidos como el David Pujol, el Jejo y alguno más. El día se presentó lluvioso.El recorrido consta de unos 34 km y 850 metros de pendiente acumulada. Como no, la salida la hacemos bajo lluvia, y aproximadamente dura 1 hora. Del circuito podemos decir que era bastante plano y contaba con 2 subidas fuertes. Los senderos eran muy divertidos aunque algo peligrosos ya que había mucha piedra, completamente resbaladiza a causa del agua. Mi hermano Alberto iba muy bien por delante del Kennet (por fin) pero la vida le jugo una mala pasada pinchando y pidiendo socorro. Decidio esperarme y juntarse conmigo en el primer avituallamiento y acabamos la carrera juntos haciendo un tiempo de 1h21´. Cursa muy divertida y rápida con senderos espectaculares y de un nivel medio.Nos faltó el bañito en la playa.

CAMP CATALUNYA XC TAVASCAN

Aquest cap de setmana estava remarcat el meu calendari amb una de les cites més importants de l’any, el campionat de Catalunya de cross country. Divendres al migdia, vaig sortir tot solet cap a l’estació d’esquí nòrdic de Tavascan, al Pallars Sobirà.

Desprès d’un llarg viatge, desprès d’un dur molt dur port de muntanya, vaig arribar a l’estació d’esquí, sobre les 15 hores. Descarrega bici, equipatge i cap al refugi on dormiria, el cap de setmana complert i que des de la finestra de l’habitació, a part de que entraven milers de mosquits, es podia veure el recorregut del circuit, la veritat que tot un luxe.
Vaig dinar una miqueta de pasta i pollastre, com no, vaig posar-me l’uniforme i vaig tantejar el circuit amb 3 corredors més que també estaven dinant al refugi i a la que hem van espantar una miqueta de com era el circuit, del que tota l’estona deien que …ÉS MOLT DUR I MOLT TÉCNIC…
Pugem sobre la bici i cap a fer el circuit, ja comença per una pujada de pista i al km agafa una mica de senderillo, amb molta pedra, agafa una altre vegada pista de pujada i al segon KM un altre senderillo de baixada i ja fins d’alt de tot sense parar de pujar, fins arribar als 1850 m de desnivell. Al arribar a dalt passem un riu a peu i ja comença la baixada i a MUERTE, amb molta pedra i desnivell. Aleshores arriba una altre vegada el riu, que per cert, baixava bon caudal, amb lo que la travessada va tenir que ser a PATETA, estava l’aigua super freda una passada, IMPRESIONANTE!!!!!!!!! Encarem un zig-zag de baixada cap el refugi i tornem a pujar per pista fins d’alt de tot un altre vegada, pepinazo, i a tope, ara si, fins a meta.
Això si avanç d’arribar molta molta pedra, super tècnic…una passada…!!!! La veritat és que a lo llarg del circuit havies d’anar amb molta cura de no fer-te mal, d’acabar sencer.
Tothom que donava la volta de reconeixement creia que allò era broma però al donar un parell de voltetes ja el feies una miqueta teu, però només una miqueta….
El dissabte ja va canviar la cosa, van arribar reforços i companyia, jejejeje…. la Marta, l’Enric, els dos Verdaguers. I vam donar tres voltetes més al circuit.
Crec que la feina ja estava feta i només quedava que les forces a l’endemà ens acompanyessin a tots plegats.
El Diumenge 06/06/10 ens vam llevar sobre les 8:00hores i plovia moltísim, joooooooooo!!!! Vaja kk!!! Esmorzem una mica i cada vegada més boira….sobre les 9:30h deixa de ploure i decidim anar a escalfar, que a les 11h és la sortida.
11hores PIIPPIIII….!!!!! Bocina nàutica i sortida!!!!! Surto a tope i amb moltes ganes, hem col•loco primer i amb bones sensacions, al poc temps hem passa el Carni (Massi) i hem fico a roda….
El puc aguantar, però aquella pujada es feia massa llarga i molt dura, a més quedava molta cursa encara pel davant, per allà davant també estava l’Enric Forn, a meitat de la primera volta a la baixada del zig-zag direcció al refugi, cau el Carni i trenca el canvi, sense cap tipus d’opció per poder continuar….ja a la segona volta hem posiciono tercer, al capdavant de la cursa J.C. Carillo (Ambisist) i en segona posició l’Egeda (Ayala).
Al encarar de nou la pujada més llarga del circuit hem passa en Vizcarro (Catalunya Sud), hem poso a la seva roda però poc a poc hem treu alguns metres, acabo la volta amb el Planas (8xcent) al que porta un bon ritme.
A la trialera de baixada anava tot lo ràpid que podia, però no va ser suficient per a guanyar alguna posició.
Ja a la tercera volta hem segueix al darrera Dacosta (Bicimarket), i poc a poc m’atrapa!!!fem tot el tram de pujada junts i a pocs metres tenim al tercer i quart, intento pujar el ritme però ells porten una puntenta per sobre meu.
A la volta definitiva, vaig gastar les últimes forces, però no van ser suficients ni per retallar temps, ni posicions, les voltes castigaven cada cop més. A meitat de la última volta comença a ploure i només pensava en la última trialera, lo perillós que seria la pedra mullada, i efectivament tot patinava moltíssim i s’havia de traçar molt bé i amb molta seguretat, per arribar viu a l’últim tram de voltes del refugi on es trobava l’arribada….
Al final, el sisè va ser el meu lloc, amb sensacions estranyes, ja que crec que tenia que haver donat més de mi.
El podi hagués sigut un somni però crec que encara hem queda molt de treball. Ha sigut una cursa molt dura, a cada volta veies a mes corredors retirats animant als supervivents que quedaven pedalejant …

En fi un cap de setmana de luxe a TAVASCAN!!!! Ens veiem el pròxim diumenge, prova que puntua per Copa Catalana, a St. Maria de Palautordera (13/06/10)-

QUE LA SUERTE OS ACOMPAÑE!!!!

Classificacions

David Pallarès --> 6è M30
Enric Forn --> 8è M30

David Verdaguer --> 9è V40

Penèlope Verdaguer --> 3a cadet

TRANSCATALUNYA 2010

La TRANSCATALUNYA PROBIKE-SPECIALIZED 2010 va recórrer 190 km. amb 3.500 m.
de desnivell, va ser dura pel mal temps, però vaig intentar aguantar un bon
ritme tot el dia.

El tret de sortida va ser a les 5,00 hores de matí, amb el frontal al casc,
i el ball va començar de seguit doncs vàrem remuntar les pistes d’esqui de la
Molina, amb un desnivell positiu acumulat de 800 m. i trams pedregosos de
pujada, coronant al Coll de Pal amb el Control 1.

Després d’una llarga baixada de vertigen on vaig guanyar algunes posicions,
va començar el segon plat fort del dia amb pujada al Pedró, passada la Pobla
de Lillet. Em sentia bé, i vaig poder pujar bastant fort, però sempre
reservant un 10 o un 15%, lo qual es fonamental en aquestes maxi-marathons.
A dalt al Control 2 ja era de dia, i allà estava l’Eva Panicello marcant els
temps i donant-nos ànims.

Després d’aquests ports la bona notícia era un tram llarguíssim de baixada
on els km saltaven al engròs, la dolenta és que començava a ploure, amb uns
núvols negres i amenaçadors, també trons i un fort vent que dins el bosc
feia por. El terra en alguns punts s’enganxava molt, però va anar millorant.
Els controls anaven passant i les parades ben curtes per carregar beguda i
menjar poc.

Amb el canvi molt brut, la cadena m’anava molt baldera i poc després penjava
tota sense haver-se trencat, el canvi no retornava! Vaig pensar que s’havia
trencat la molla i a patir, però després de netejar bé i posar oli va tornar
a funcionar. Per sort va ser l’unica incidència mecànica important, ja puc
donar gràcies, doncs eren molts km i també es travessaven 2 rius amb 40 cm
d’aigua i d’altres més petits.

A l’hora de dinar 1 plat gran de pasta gran, 2 cafès, i a per el
trinxacames, trams de pujada no molt llargs combinats amb baixada i més
endavant unes llargues trialeres amb tobogans que recordaven les curses de
copes catalanes,… Aquestes zones (Artés, Talamanca i Sant Llorenç Savall)
les varen traçar amb l’ajut de amics ciclistes locals i eren tècniques i
maques de paisatge. Per aquí ja portàvem 140 km. a l’esquena.

Més tard i ja pedalant per inèrcia, i pel propi to que et dona la cursa,
enfilàvem la baixada cap a Castellar del Vallés, i aquí es van fer grups per
poder donar alguns relleus i avançar fort. El darrer tram d’uns 6 km. es va
fer a un ritme molt dur i encara que no ens hi jugàvem res tot-hom apretava.
Al arribar al final, aprop de Barberà, anava en un grup de 7 corredors i al
veure que faltava 1 km. en el road book, ningú parlava, pel cansament
acumulat, però tothom va augmentar el ritme, i vàrem acabar al sprint!

Després del tram neutralitzat de Barberà a Sant Adrià, vàrem arribar a la
platja del Fòrum, i final!

Vaig arribar el 120 amb un temps de 11,51 h.
Van participar 420 corredors, van abandonar 41.

Guanyadors: Llibert Mill (1er), Pau Zamora (2on) i Javier Solà (3er),
primera fèmina: Carolina López.

També van competir els companys i bons amics d’ Igualada, Pep Domènech,
Lluis Gou i Martí Vilanova, que van acabar també en bones posicions.

LA BONAIGUA 2010

Desprès dels últims dos mesos de durs entrenaments, carreres en las que he corregut marxes cicloesportives i curses d’amateur elit-sub23, amb molts bons resultats i sensacions en carrera que mai havia arribat a aconseguir, vaig aconseguir quasi sempre classificar-me entre els 5 primers en les marxes i entre els 25 primers a les curses d’amateur. Però faltava aconseguir aquell resultat que recordes durant molts anys.
Una de les proves que cada any tinc marcades és la Bonaigua, la marxa més dura que es disputa a Catalunya i que més renom té entre els aficionats al ciclisme. La setmana prèvia no pintava gens bé, mal de cames, males sensacions i la veritat el dia abans de la cursa no em veia ni tant sols repetint la 3ºposició de l’any passat.

A les 8:30 es dona la sortida des de la Pobla de Segur, 185 km per endavant, 3000 metres de desnivell acumulat, 800 participants i entre els quals molts membres del club, el Sergi Pujabet, Jordi Serravinyals, Jose Mallen, Cipri i Eva Folleco, Angel Delgado, Edu Martinez...
Fins al km 60 no s’inicia la pujada al port de la Bonaigua, fins allà un gran grup en el que ningú s’atreveix a escapar-se sabent que encara queda molt. Primers metres de port la cosa es posa seria i al primer km els grup queda reduït a unes 40 unitats, poc desprès un dels favorits el Marcel Zamora (un dels millors Ironman d’Espanya), marca el ritme de pujada, jo no ho dubto hi vaig a per ell, desprès d’uns 10 km, sense mirar enrere, em giro i a darrera no venia ningú, ens havíem quedat sols, acabem de coronar el port i decidim esperar al grup de 6 unitats que venia per darrera ja que quedaven mes de 120 km i sabíem que no anàvem en lloc.

Iniciem el següent port i es repeteix el mateix, jo nomes en fixava amb el Zamora i al coronar el port de Vielha amb els 2 últims km, marcant jo el ritme i seleccionat el grup només quedem 4 corredors, ens entenem i a relleus, obrim forat respecte els rivals i arribem al últim port el de Perves i passa el mateix que d’anterior, en Zamora marca el ritme inicial i jo acabo fent els últims 2km exprimint-me a tope i agafant un metres d’avantatge al coronar. No m’ho penso cap moment i em llenço en solitari en el descens, arribo amb un 30 segons d’avantatge als últims 20 km (de pla- baixada), però un fort vent de cara fa que els meus dos rivals em donin caça. A final entrem els tres als carrers de la Pobla de Segur, arrenco donat el màxim que tenia i aconsegueixo passar la línia de meta el primer.
Els 5 segons abans de passar la línia de meta, sabent que havia agafat el suficient avantatge, vaig esplaiar-me en la celebració aixecant les mans i assenyalant el maillot, sens dubte van ser els 5 segons més intensos i feliços de la meva vida i es que la primera victòria segur que la recordaré tota la vida.

Voldria donar les gracies a totes les persones que m’han felicitat per la victòria, graciés a tots.

1er Bernat Cañellas --> 5:36:30

16è Jordi Serravinyals --> 5:55:55

84è Cipri Folleco --> 6:10:41

94è Sergi Pujabet --> 6:14:42

144è Angel Manuel Delgado --> 6:22:51

270è Edu Martinez --> 6:47:01

452a Eva Folleco --> 7:26:42 --> 5a FÈMINA

473è Jose A Mallen --> 7:28:03