CAMP CATALUNYA XC TAVASCAN

Aquest cap de setmana estava remarcat el meu calendari amb una de les cites més importants de l’any, el campionat de Catalunya de cross country. Divendres al migdia, vaig sortir tot solet cap a l’estació d’esquí nòrdic de Tavascan, al Pallars Sobirà.

Desprès d’un llarg viatge, desprès d’un dur molt dur port de muntanya, vaig arribar a l’estació d’esquí, sobre les 15 hores. Descarrega bici, equipatge i cap al refugi on dormiria, el cap de setmana complert i que des de la finestra de l’habitació, a part de que entraven milers de mosquits, es podia veure el recorregut del circuit, la veritat que tot un luxe.
Vaig dinar una miqueta de pasta i pollastre, com no, vaig posar-me l’uniforme i vaig tantejar el circuit amb 3 corredors més que també estaven dinant al refugi i a la que hem van espantar una miqueta de com era el circuit, del que tota l’estona deien que …ÉS MOLT DUR I MOLT TÉCNIC…
Pugem sobre la bici i cap a fer el circuit, ja comença per una pujada de pista i al km agafa una mica de senderillo, amb molta pedra, agafa una altre vegada pista de pujada i al segon KM un altre senderillo de baixada i ja fins d’alt de tot sense parar de pujar, fins arribar als 1850 m de desnivell. Al arribar a dalt passem un riu a peu i ja comença la baixada i a MUERTE, amb molta pedra i desnivell. Aleshores arriba una altre vegada el riu, que per cert, baixava bon caudal, amb lo que la travessada va tenir que ser a PATETA, estava l’aigua super freda una passada, IMPRESIONANTE!!!!!!!!! Encarem un zig-zag de baixada cap el refugi i tornem a pujar per pista fins d’alt de tot un altre vegada, pepinazo, i a tope, ara si, fins a meta.
Això si avanç d’arribar molta molta pedra, super tècnic…una passada…!!!! La veritat és que a lo llarg del circuit havies d’anar amb molta cura de no fer-te mal, d’acabar sencer.
Tothom que donava la volta de reconeixement creia que allò era broma però al donar un parell de voltetes ja el feies una miqueta teu, però només una miqueta….
El dissabte ja va canviar la cosa, van arribar reforços i companyia, jejejeje…. la Marta, l’Enric, els dos Verdaguers. I vam donar tres voltetes més al circuit.
Crec que la feina ja estava feta i només quedava que les forces a l’endemà ens acompanyessin a tots plegats.
El Diumenge 06/06/10 ens vam llevar sobre les 8:00hores i plovia moltísim, joooooooooo!!!! Vaja kk!!! Esmorzem una mica i cada vegada més boira….sobre les 9:30h deixa de ploure i decidim anar a escalfar, que a les 11h és la sortida.
11hores PIIPPIIII….!!!!! Bocina nàutica i sortida!!!!! Surto a tope i amb moltes ganes, hem col•loco primer i amb bones sensacions, al poc temps hem passa el Carni (Massi) i hem fico a roda….
El puc aguantar, però aquella pujada es feia massa llarga i molt dura, a més quedava molta cursa encara pel davant, per allà davant també estava l’Enric Forn, a meitat de la primera volta a la baixada del zig-zag direcció al refugi, cau el Carni i trenca el canvi, sense cap tipus d’opció per poder continuar….ja a la segona volta hem posiciono tercer, al capdavant de la cursa J.C. Carillo (Ambisist) i en segona posició l’Egeda (Ayala).
Al encarar de nou la pujada més llarga del circuit hem passa en Vizcarro (Catalunya Sud), hem poso a la seva roda però poc a poc hem treu alguns metres, acabo la volta amb el Planas (8xcent) al que porta un bon ritme.
A la trialera de baixada anava tot lo ràpid que podia, però no va ser suficient per a guanyar alguna posició.
Ja a la tercera volta hem segueix al darrera Dacosta (Bicimarket), i poc a poc m’atrapa!!!fem tot el tram de pujada junts i a pocs metres tenim al tercer i quart, intento pujar el ritme però ells porten una puntenta per sobre meu.
A la volta definitiva, vaig gastar les últimes forces, però no van ser suficients ni per retallar temps, ni posicions, les voltes castigaven cada cop més. A meitat de la última volta comença a ploure i només pensava en la última trialera, lo perillós que seria la pedra mullada, i efectivament tot patinava moltíssim i s’havia de traçar molt bé i amb molta seguretat, per arribar viu a l’últim tram de voltes del refugi on es trobava l’arribada….
Al final, el sisè va ser el meu lloc, amb sensacions estranyes, ja que crec que tenia que haver donat més de mi.
El podi hagués sigut un somni però crec que encara hem queda molt de treball. Ha sigut una cursa molt dura, a cada volta veies a mes corredors retirats animant als supervivents que quedaven pedalejant …

En fi un cap de setmana de luxe a TAVASCAN!!!! Ens veiem el pròxim diumenge, prova que puntua per Copa Catalana, a St. Maria de Palautordera (13/06/10)-

QUE LA SUERTE OS ACOMPAÑE!!!!

Classificacions

David Pallarès --> 6è M30
Enric Forn --> 8è M30

David Verdaguer --> 9è V40

Penèlope Verdaguer --> 3a cadet