CRÒNICA ANBASO ÒDENA

29 d'Agost, a les 7.30 obro els ulls després de una nit plena de tos, nervis, i coses a recordar per la primera cursa en 2 mesos, després de que una ambulància m'envies al hospital. La primera cosa que tenia de pensar era "esmorzar" !! un bon parell de llesques de pa torrat amb oli sucre i un pernil que vaig prendre de la nevera de casa dels pares  ( hahahahahahahahha que booo ! ) degut a que encara no tenia els ulls gaire ben oberts, només aixecar-me i anar cap a la cuina pammmmmmmm txoco contra la bici que la tenia al mig del passadís..... ( aquest noi es un cas...) Tot mirant la tele me'n recordo, que la nit abans, havia deixat els bidons al congelador, i com no, era el principi d'una nova creació !! el anomenat Cubibido jajajajaja, Em vesteixo i surto de casa tot encigalat a fer la inscripció a la plaça del meu nou poble, va ser un recorregut curt però intens, nomes sortir, em creuava amb el meu amic que marxava d'orgasmus a Vratislava 6 mesos, avanço 100 metres i hem trobo el tiu que tothom té com a referència, el super Kenneth !! el pobre tothom agafa la seva posició per comparar-se, 100 metres més, i tota la plaça plena de gent posant el dorsal i alguns escalfant la maquinària. Cada vegada em sonen més les cares del corredors ja que és la 3a anbaso que anava aquest any, pago l'inscripció i pim pam pum cop de biela me'n vaig a escalfar jajajaja. Quan falten 5 minuts per la sortida tothom estava col·locat ja per començar la prova, però un beneït que s'avorria, ens va canviar fletxes del recorregut, sort del suport del Jordi ( gas a fons ) va poder reestructurar el recorregut original i poder donar la sortida amb només 15 minuts de retard.

Piiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii SORTIDA ! quin gas que tenen els primers !!! ni jo amb l'scoopy arrancaria tan ràpid !! "perquè esta trinxada :( eh !!!" Pugem el carrer amunt, un parell de curves per Òdena i ja estem a la pista que ens porta fins la gossera. Els primers 2,3 quilometres sempre són super caòtics, tothom vol adelantar a tothom i ningú et deixa passar, només escoltes canvis que espeteguen i gent que demana pas, i algun que altre pulsòmetre que esta marcant topes a full. La gent va agafant la seva posició i la cosa es tranquil·litza una mica. Els primers quilometres fins el avituallament no tenien gaire desnivell, molta varietat de pista corriol, trialera, fins i tot un tros de crono d'enduro. Ja veig la taula del avituallament i m'enxufo el primer cartuig que porto a l'esquena, per encarar el que serà la pujada més forta i llarga de la cursa, que ens portara fins a dalt de tot del molins. Degut a una variació del recorregut per qüestió de propietats i bàsicament ganes de tocar lo que no sona, hem de cancel.lar la baixada per els calvaris i baixar per la pista que va parl·lela a la trialera. Aprofito per donar ànims al Genis que va tindre una caiguda per aquesta baixada degut a les altes velocitats que es podien agafar i segur que d'aquí quatre dies el tenim explicant acudits al FES un altre cop jejejejejejej .Era una baixada en la que no tenies d'arriscar gaire, ja que el pinxaso o una bona seca et podia espatllar la cursa, un parell de quilometres planers i arribem al 2n i últim avituallament, sobre la casa de Cal Godó, on hem tenien guardat un dels cubibidons per acabar lo que faltava de cursa. Només hem quedava una gel a l'esquena i creia que era el moment adequat, animat pels companys del avituallament, enllaço la pista que hauríem agafat després dels calvaris i em concentro en reservar forces per acabar la cursa, ja que tenia a pocs metres per davant un grup de 5 o 6 corredors, entre ells rivals directes de la classificació. El final del recorregut era una mica enganyós perquè semblava que aniríem ràpid cap a Òdena però no va ser aixi, un traçat molt acertat ple de canvis de terreny i que va beneficiar als que ja havien fet el recorregut algun dia abans, ja que les forces eren molt justes, trialeres de pujada i baixada on les cames feien figa, però on també podies aprofitar la debilitat dels contrincants en els últims repexons abans de meta.Personalment va ser una de les carreres que més esgotat vaig acabar, però alhora feliç de la posició final.
I ara sí, aprofito per felicitar a tots els que han ajudat a fer aquesta cursa ja que s'ha de valorar el esforç !! i com no, felicitar a tots els companys per els seus resultats i per el bon aire que es respira d'ins d'aquest equip. Salut i bici per tots !!!!

Class. Final:

Enric Forn  4t
Raul Rubio  13e
Sergi Pujabet  31e
Enric Vidal 46e
Jose Antonio Mallen 55e
David Verdaguer 70e
Marius Badia 90e
Alejandro Garcia 134e
Ramon Tapioles 135e
Alberto Trujillo i Oriol Duran no acaben per problemes mecànics