PEDALS OCCITÀNIA 2011

Com cada any hem anat tota una colla del club a fer la ruta de l’estiu. Aquest cop ens vam decidir per la Pedals d’Occitània, que l’any passat ja ens havíem quedat amb les ganes. Després què la Marta es canses de què li prenguessin el pèl els de l’organització, per primer cop hem anat al nostre aire, i la veritat, que ens ha sortit de conya, i per menys euruuusss eee!!!

Els integrants d’aquest any:

L’Enric Forn què de moment encara no ha fallat, ha vingut tots els anys, així que tenim l’honor de tenir present cada any a la pedalada de lo més PRO del club! El Sherpa oficial: portador de farmaciola, manxa, eines, càmeres de recanvi…vamos el que sempre porta la motxilla més grossa…I la bici més pesada també! Bé, el tema de la motxilla grossa, també val a dir que el senyor necessita la dosis de barrita per hora, com els nens amb la toma. No podia saltar-se’n ni una, així que en portava tot un carregament!!

El David Pujol (“sense s”) que també tornava a repetir en el seu paper de GPS oficial, obrint ruta i la pressió de tothom atabalant i preguntant. Ara aquest any no es pot queixar, perquè tenia ajudant, venia el Truji que també portava GPS! Sort de les seves indicacions quan el David fallava…sinó, no sé jo si haguéssim arribat! El segon dia va partir la cadena…Alberto algun dia me lo confessaràs!! No vas aguantar la pression que t’estàvem fent amb el Forn allà pujant. I a sobre el Forn et volia deixar allà tirat que se’t mengessin els corbs…si es que…hay que ser mala persona eee…al final li van entrar remordiments de consciència, però!

El Vidalet que és l’alegria de la huerta i pura energia! Cada any dic el mateix…suposo que segueix sent la joventut i algun dia es cansarà! Mentrestant, anima sempre tota la grupeta!

El Sergi que em sembla que tenia molt poques ganes de pedalar, pq sospitosament després de la primera pujada forta va trinxar tota la bici…es van salvar les llantes i poc més! Apa no anava bé ell després amb el cotxe escombra de luxe que teníem aquest cop!

L’Isaac que a la que portava 2 minuts parats ja estava amb el: “ què anem, o què..???”. Ah per cert, si algú li falta alguna foto d’algun dels paisatges pels que hem passat, algun poble, alguna pedra en concret que li fes gràcia, alguna vaca que  no va fotografiar, dono fe, que segur que l’Isaac té la foto!

El Gabri…que ja no és el què era, no sé si es pq s’enyorava, que aquest any els de Montbui l’han deixat tirat, o què…ho he de dir…el nostre descender més destacat va caure ehhh…quasi han d’avisar les grues suarez perquè li rescatin la bici! Ara no va passar res greu oi Susanna? El més important estava “ a salvo”!!

El Jaume, que una mica més i el segon dia l’enterrem, per sort ja portàvem el fuster per si s’havia de fer una caixa en qualsevol moment! Ara després de revifar-se, ja tampoc no va parar de donar conversa en tota la ruta!

L’Artur (l’home buf), que vam descobrir que és tot un apassionat dels animals! Bé, i als animals, també vam poder comprovar que l’Artur els atrau! Sort que no va enganxar el gos, sinó el pela!!!

El Xavi, que a part de ser profe de “discobicing”, ens va sorprendre com a bartman. Vaja amb els gintònics que es va currar allà Col du Menté, perduts enmig d’un port de muntanya! Entraven molt més bé que el Isostar eee!!! Vaja ciclistes estem fets!

I l’últim mascle a descriure, la promesa del grup, el Valentino!! Va deixar sorprès a tot el jovent, no vegis l’home com baixa. Ens va quedar clar a tots que la Meri té un bon mestre!! Poca conya amb els trialeros de Navàs!

I en el bàndol femení, tornàvem a repetir les 4 dones de l’any passat! La Marta, la Susanna (q aquest any ja és odenenca…va trobar l’amor sobre la bici J), la Meri i la Lídia. Tot i que la Marta i la Susanna han patit lesions al llarg d’aquest any, van recuperar-se el suficient per aguantar tota la ruta! Si es que aquestes fèmines del Òdena estan fetes de pasta dura! I la Meri que aviat la fitxarem, i així, a veure si ens fa unes classes específiques i ens torna unes descenders com ella!

I la Sílvia, què anava amb el cotxe escombra, carretejant les maletes i voltant per les carreteres inexistents en els mapes francesos, buscant cada dia el nostre següent destí. Res a envejar a l’organització de la Pedals…on estigui la Sílvia…que s’apartin els altres!!Quan arribàvem a lloc, les maletes ja estaven descarregades, ja teníem el berenar comprat, que apa no entrava bé el pa bimbo amb nutella després de tot el desgast del dia!! Hem d’agrair-li que ho va fer d’allò més bé! Ara, l’any que ve diu que repeteix, però pedalant! 

Bé i de la ruta, el primer dia ens vam decepcionar tots una mica, anàvem de Viella a Bagnères de Luchon, i vam trobar que hi havia masses trossos de carretera i pista, i vam pensar que tota la ruta seria així. A sobre quan vam arribar a Luchon no trobàvem el alberg i estava plovent! Bufff que quin alberg! Entre la humitat, que l’aigua calenta va tardar 1000 anys a sortir, i que ens van donar per sopar “amanida de mil capes de pepino acompanyades de laminat d’ungles” (el títol del plat és del Artur), segur que no hi tornarem!Ah sí Gabri, i la cervesa era calenta!! Si es que aquests francesos no en tenen ni idea!

Però el segon dia la cosa ja va canviar! Van començar a aparèixer els corriols, i a sumar-se més desnivell, endurint la ruta, i ja vam canviar d’idea! Fins a Barbazan ja vam haver de fer una bona pujada on els corbs que es volien menjar el Truji ens van seguir una bona estona, i anàvem canviant de possible presa…el Jaume també va ser un dels perseguits! Al final vam arribar tots dalt i ens vam refer per iniciar la baixada!

El Sergi es va quedar sense canvi i sort que al final de la baixada ens esperava la Sílvia amb el cotxe i els entrepans ja comprats per dinar! Quin luxe!

Arribàvem a l’hotel, l’únic dia que anàvem d’hotel després de 70 kms a les cames, prou trinxats! Aquell dia alguns van aprofitar que teníem una fantàstica piscineta. Ah…i tot i estar perduts enmig de la France, no ens vam perdre partit Barça-Madrid!! Que ni va haver un que va marxar a dormir amb la cua entre cames!! Forn, l’hauríem d’haver deixat tirat allà la pujada!!!

El tercer dia va ser el més dur, era el què tenia més Kilòmetres, però a sobre quasi els 30 últims eren pujada i seguida! Vam pedalar moltes hores sobre la bici! Sort que el Vidalet es va plantar pq tornéssim endarrere a dinar…ja començava a veure filets amb patates penjats dels arbres! Sino hagués hagut una “escabatxinada” important a la pujada. Però amb l’estomac ple, després d’acabar-nos tota la despensa del restaurant on vam dinar, la vam fer de conya i vam arribar tota la grupeta a Col du Menté!! Que aquí, vam decidir, que TOTS HI TORNAREM!!

L’últim dia fins a Viella, ja era un passeig comparat amb els 3 dies que portàvem a les cames. Quasi tot pla i baixada es va fer sense problemes! En arribar a Viella un bon dinar tots junts recordant les anècdotes de la ruta!!

Un any més ens ho hem passat GENIAL, així que segur que uns quants repetirem!