VOLTA AL CADÍ-MOIXERO

Aquest cap de setmana els "carreteros" del club ens hem desplaçat fins la Seu d'Urgell, per disputar una de les proves més dures del calendari català. Un recorregut que transcorre per les carreteres del Parc Natural del Cadí, amb un total de 175km i un desnivell acumulat de 3200m

Els membres del club, Jordi Serravinyals, Sergi Pujabet i Bernat Cañellas, hem pres la sortida juntament amb uns altres 300 participants, per dirigir-nos cap al primer port, el Alt de la Creueta, a casi 2000m d'alçada. Els primers quilòmetres, el ritme ha estat molt tranquil, però només arribar al inici del port, un fort ritme marcat pels corredors d'Andorra i la Seu, han seleccionat el grup, quedant al voltant de 15 corredors al coronar. Desens molt ràpid, petit tram de transició i a partir d'aquí havíem de pujar el Coll de Josa, on un ritme constant el grup ha perdut unes quantes unitats, jo per la meva part em mantenia a l'expectativa, esperant l'atac definitiu que arribaria al següent port, al Coll de Banyeras. Iniciem el últim port el ritme és molt alt, jo aguanto però molt just, fins que a falta de tres quilòmetres, arriba l'atac del favorit, un tal Martí Gispert, al qual només pot respondre el Marcel Zamora (per als que no el coneixeu entreu a www.marcelzamora.com, i veure qui és aquest tio, nomès dir que ha guanyat en els últims anys diverses IRONMAN!!!) Així doncs els dos, ens treuen al voltant d'un minut a dalt al coronar, mentrestant per darrera només quedem 4 corredors que ens hauríem de jugar la tercera plaça. Fins l'arribada en Marcel deixa "tirat" al Gispert i arriba en solitari amb un avantatge de dos minuts respecte el "biker", nosaltres arriben uns 50 segons després.

L'sprint no el comento perquè simplement no hi podia haver sprint perquè havíem d'entra a un poliesportiu, ple de tanques metàl·liques on el més fàcil era caure, així doncs tercer va fer un d'Andorra, quart un de la Seu d'Urgell i jo cinquè (els vaig deixar perquè corrien a casa, jeje). Vaig arribar amb un temps de 5:28:50, 5è general i tercer de categoria, en Jordi Serravinyals el 43 de la general (6:06:06) i en Sergi Pujabet el 104 de la general (6:43:13).

Vam acabar molt satisfets per als resultats, ja que el recorregut era molt dur i exigent. La setmana pròxima anem a "Terres de 'l'Aigua", on segur que millorarem el resultat d'ahir.

OPEN STA. MARIA PALAUTORDERA

Diumenge 17/05/09 toca el despertador a les 6h a.m... amunt! una dutxa d’aigua freda per començar a espavilar , un bon esmorzar per agafar forces i a posar-me el traje de patir.
Sortim varis integrants de l’equip cap a Sta.Maria de Palautordera a disputar la 4ª prova puntuable per l’Open Giant de Bcn. L’ Enric Forn, la Marta Viladoms, Raul Rubio, en Jose Mallen, el Jordi Vallés amb els seus pares , els Verdaguer, en David Pallarés (jo mateix) amb l’Eva. La Penelope de baixa per una caiguda de dissabte en la concentració de la F.C.C, aquesta setmana no pot competir.
Al arribar inscripcions i...a calentar motors!!!! El circuit aquesta vegada començava amb fortes pendents que et passaven factura a cada volta i anava intercalant trialera amb pista.
A les 9:45h els comissaris comencen a cridar als corredors cap a línia de sortida. Aquesta vegada surto des de la 2ª fila i la cosa no hem fa gracia ja que a pocs metres el circuit es fa molt estret i s’ha d’estar al davant. 1 minut!!!...Pum!pum! 10 segons!!!... Pum!pum! el cor batega cada cop amb mes força, quina sensació, és una passada.
Sortida a 1200 r.p.m (per variar), aconsegueixo posar-me en 7ª posició a la primera pujada, he d’intentar mantenir la distància amb els meus adversaris. El ritme és ràpid i hem trobo bastant bé. Primera passada per meta, començo a pujar el ritme, passo a 2 corredors , i cap al davant…!!! la cosa pinta bé i les cames funcionen, vaig 5é. A la meitat de la segona volta enganxo a 2 corredors més i a unes de les trialeres de pujada els deixo enrere , apreto, apreto... Última passada per meta vaig 3r! Quan arribo a la primera pujada dura hem col•loco a roda del que va en 2na posició i començo a pensar que he d’atacar a la segona pujada dura i provar-ho sigui com sigui… Arribem a la pujada i... ... patapam cap al davant, incremento el ritme i començo a donar-ho tot…la cosa va bé. Al arribar a l’última pujada de trialera començo a flaquejar una mica, un crit d’ànims (vinga David apreta!) hem fan treure forces d’on no tinc, al mateix moment vaig pensant que si arribo al final de la pujada en 2ª posició a la baixada ja seria mes difícil que m’atrapin i... ho aconsegueixo!, baixada a muerte sense por i sense cap fallo, arribada en 2ª posició, wuala quina passada!!!!!! Avui si!!! Una carrera de menys a més i amb molt bones sensacions, i lo que es millor, una bona recompensa, passar de la 6ª posició de la general a la 3ª(si no em fallen els càlculs), a falta d’una prova.

Fotos: Les nostres i les de la Sara dels Maderes de St. Vicenç (Gràcies)

SORTIDA CLUB: ST. PAU DE LA GUÀRDIA

8'05 sortim David Rubio, Jaume Xaus, Sergi Lozano, Andres Aguilera i Ramon Tapiolas pel Raval , pugem Puig Aguilera, creuem la carretera pels vins Grau i enfilem a la Guardia per esmorzar. Després arribem a peu de la gasolinera del Bruc i comencem a baixar tots els corriols possibles fins a Castellolí. Baixada accidentada ; el David es fa la pitja un lio en tres sots seguits i l'hem de plegar del terra; per sort ,sense conseqüències; més avall el Jaume s'enamora d'uns esbarzers , i s'emporta de record unes quantes punxes cap a casa. A Castellolí travessem l'autovia, pugem el Raval d'Odena ,i tothom content cap a casa. 50 Kms i 750 desnivell prou xulu.

VIDEO COPA CATALANA VALL DE LORD

DIUMENGE 17 DE MAIG

Pels del Club: diumenge esmorzar a SANT JOAN DE MEDIONA

Sortida a les 8 de la Plaça en direcció a La Pobla - El Xaró - La Torre - Vilanova Espolla- St. Joan (E) - Carme - Vilanova - Òdena

I pels més competitius hi ha una Pedalada a PONTONS amb un recorregut d'uns 28km i 850m de desnivell. La Sortida serà a les 9 del matí, inscripcions a partir de les 7:30h. (Preu 14€ federats, 17€ no federats)

Pel que fa als de l'equip, demà dissabte el Bernat i Sergi disputaran la Volta Cadí- Moixeró i la resta, diumenge al Provincial de Barcelona que es celebrarà a Sta. Maria de Palautordera.

KIDS CUP LLEIDA

El dissabte 9 de maig s'ha disputat la segona prova vàlida de la Kids Cup de Lleida al Bike Park de Gardeny, organitzat pel C.C Terres de Lleida i dins del programa d'actes de les Festes de Maig de la capital lleidatana. A més, la cursa ha acollit el Campionat Provincial, en que s'ha proclamat els campions de les categories benjamins, principiants, alevins i infantils. La prova ha aplegat un total de 43 inscrits, amb participants arribats també des de les demarcacions de Barcelona i Tarragona.

En David, ha pres part en la 3ª sortida del dia ,en categoria principiant, en una bona sortida, ràpidament s'ha pogut col.locar en 2ª posició durant el primer tram de circuit, el qual era entre pins i es feia difícil un avançament. En la 1ª pujada ,que deu ni do lo llarga i dura que era, en David ha pogut avançar al 1er classificat imposant un fort ritme el qual li ha donat bastant marge en aquest tram. Volta a volta ha anat distanciant-se dels seus perseguidors, inclús doblant a 3 petits corredors en l'ultima volta.

Al no ser d'un club de Lleida, no s'ha pogut ficar el mallot groc de lider al campionat provincial. normes de la federació, tot i així estem contents de com ha anat tot i de l'organització de la prova.

classificacions:

Principiants Masculí

1º David Cabezas (E.C Odena)
2º Joel Bellmunt (CUCE Mollerussa)
3º Abel Caralps (C.C Agramunt)
Campió Provincial; Joel Bellmunt (CUCE Mollerussa)

TERRA DE REMENCES

Ahir tocava corre a St.Esteve d’en Bas, on es fa la marxa més important de Catalunya, si més no en quant a participants, al voltant de 3000 corredors. Dos membres del club el Sergi Pujabet i el Bernat Cañellas, hem matinat juntament amb l’Esteban dos membres del Cicles Sans de Castellolí.

A la línia de sortida, “bastant de ferro”, Roberto Heras, Xavier Tondo, Llaneras, Carles Torrent,....i els millors cicloturistes de Catalunya.

Amb un inici bastant ràpid, de seguida ens plantem al primer port, el Capsacosta, on es puja relativament bé, el ritme es pot aguantar i el grup encara es bastant números (Rili i Enrik el divendres passat vam pujar mes ràpid). Coronem, baixada rapida i cap a Ripoll on comencem apujar el segon port, Canes, allà la cosa es fica seria i el grup ja es selecciona més, coronem uns 40 corredors, que amb un ritme rapidíssim i en fila de un arribem a peus del “Coco” del recorregut el Coll de Bracons. Un port de 1º Categoria, amb una distancia de 7 km a una mitja del 8% i amb rampes de 15%.

El ritme es dur des de un inici i de seguida queda seleccionat el grup en el qual nomes quedem 8 corredors. Els “pros”, Tondo i Torrent marquen un ritme que em costa de seguir, però pateixo al màxim per mirar d’aguantar sabent que en aquell grup estaria la victòria. L’últim quilòmetre de port, el Roberto Heras, augmenta un punt més el ritme, i no se com, aconsegueixo aguantar, arribo a dalt “al límit”, coronem, descans de 5 segons i que la cosa no para, descens rapidíssim, on encara anava a 170-175 pulsacions. Quant arribem a Manlleu, la cosa es relaxa una mica, ja que estava clar que l’escapada estava formada. En la zona de transició fins a l’últim port els “pros” ens diuen que no disputaran el sprint, així doncs que penso que ja no apretaran més, però nomes començar l’últim port “El Condreu”, comença un altre vegada la tortura. Aquest és un port que no té molt desnivell, però amb 130 km a les cames, una velocitat que no baixava dels 28 km/h, i movent el plat, la fatiga apareix tard o d’hora. Aquesta vegada el ritme el marcava el Roberto Heras i vaig arribar patint molt a dalt, però finalment corono amb la “grupeta” i ja ho tenim, nomes quedava un descens, molt tècnic on aquesta vegada la traçada la marca el Torrent, increïble com baixàvem, quines plegades,....

Últims 4 km, nomes queda una recta llarga , curva i recta final d’arribada. En el descens s’ha tallat el grup i ens juguem la victòria 4 corredors, el primer atac ha sigut del més ràpid del grup, ningú hi va, se que es la roda bona i salto a per ell i el neutralitzem. Fem una parada de un o dos segons, unes mirades entre els quatre corredors, (estem en l’últim km), i sabent que soc el menys ràpid dels 4, decideixo donar-ho tot i atacar, pensant que l’arribada era igual que l’any anterior, però per desgracia no era així. Agafo uns metres, entro a la curva final primer, però queden uns 200 metres picant amunt, i jo ja ho havia donat tot, així doncs que ataquen per darrera intento respondre, però.....al final entro 4 classificat.

Estic molt content, perquè he competit amb gent de molt nivell i he pogut aguantar. La victòria cada dia esta més a prop, però de moment no arriba, haurem de tenir més sort. A falta de que surtin les classificacions, em sembla que s’ha fet el millor temps de les 12 edicions de la que es la marxa mes important de Catalunya.