G.P INAGURACIÓ DE L’HOSPITALET

Aquest diumenge es donava et tret de sortida al calendari oficial de carretera amb la disputa del Gran Premi Inauguració de l’Hospitalet. Per la meva part desprès d'un dur hivern en el que he entrenat més que mai i he disputat algunes Socials, per terres de Girona, Tarragona i Barcelona, amb bons resultats en les tres primeres i una ultima per oblidar, arribava el debut oficial.

Per la preparació d’aquest any, encara no he començat a treballar la qualitat, així doncs que arribava amb moltes ganes, però sabent que degut al nivell dels participants i que el meu estat no es l’òptim, amb acabar en el pilot era el màxim on aspirar.

Uns 120 corredors, catalans, valencians, francesos i russos havíem de disputar 140 km amb dos ports entremitjos. El primer port molt habitat al km 15, alt de Begues on es fa la principal selecció. Sortida a mil per hora en la qual arribem a peu de port, sense baixar en cap moment dels 45 km/h, començo entre els 50 primers, des de baix ritme fortíssim, a la primera curva ja anava a 180 pulsacions, poc metres desprès el primers atacs dels “patanegra”, jo ja anava a 190 pulsacions i els de davant atacant ¡impressionat!. El pilot es parteix en mil parts i cadascú puja com pot. A mig port estic a uns 10 metres del grupet principal d’uns 15 corredors, però alguna cosa falla, tinc punxada lo roda davantera, vaig perdent pressió poc a poc, però una vegada corono el port a uns 15 segons del grupet, poc desprès em veig obligat a parar a reparar. Aquí s’ha a acabat la carrera.

Una llàstima, perquè veient les classificacions, hagués entrat entre els 60 classificats finals. Desprès de reparar, vaig acabar de fer el recorregut, fent els 110 km, finals en solitari i amb aire de cara. A St.Sadurni em vaig creuar amb el meus dos “fans” incondicionals el Raül i l’Enric, que m’esperaven a Piera per donar-me ànims (em sap greu nanus no haver complert).

Amb la frustració que porto a sobre, només queda pensar en el futur i oblidar la primera decepció de l’any (que segurament no serà l’ultimà). D’aquí a dos setmanes quant els bikers s’estrenin a Banyoles, jo correré dissabte i diumenge a Sabadell, allà espero poder donar bones noticies. I es que desprès de 16 setmanes (casi 7000 km) de entrenar sota la pluja, el fred i el vent, moltes vegades amb solitari però algunes amb molt bona companyia, he acumulat moltes hores treballant la resistència aeròbica. Ara toca fer una passa endavant i treballar més la qualitat, així doncs que els dimarts i dijous a la tarda, s’han acabat les meves estimades “Volta a la Llacuna” i el meu nou habitat serà Castellfollit del Boix, Canyelles o Les Maioles. Fins aviat bikers!!!