dimecres, 9 de juny del 2010

LA BONAIGUA 2010

Desprès dels últims dos mesos de durs entrenaments, carreres en las que he corregut marxes cicloesportives i curses d’amateur elit-sub23, amb molts bons resultats i sensacions en carrera que mai havia arribat a aconseguir, vaig aconseguir quasi sempre classificar-me entre els 5 primers en les marxes i entre els 25 primers a les curses d’amateur. Però faltava aconseguir aquell resultat que recordes durant molts anys.
Una de les proves que cada any tinc marcades és la Bonaigua, la marxa més dura que es disputa a Catalunya i que més renom té entre els aficionats al ciclisme. La setmana prèvia no pintava gens bé, mal de cames, males sensacions i la veritat el dia abans de la cursa no em veia ni tant sols repetint la 3ºposició de l’any passat.


A les 8:30 es dona la sortida des de la Pobla de Segur, 185 km per endavant, 3000 metres de desnivell acumulat, 800 participants i entre els quals molts membres del club, el Sergi Pujabet, Jordi Serravinyals, Jose Mallen, Cipri i Eva Folleco, Angel Delgado, Edu Martinez...

Fins al km 60 no s’inicia la pujada al port de la Bonaigua, fins allà un gran grup en el que ningú s’atreveix a escapar-se sabent que encara queda molt. Primers metres de port la cosa es posa seria i al primer km els grup queda reduït a unes 40 unitats, poc desprès un dels favorits el Marcel Zamora (un dels millors Ironman d’Espanya), marca el ritme de pujada, jo no ho dubto hi vaig a per ell, desprès d’uns 10 km, sense mirar enrere, em giro i a darrera no venia ningú, ens havíem quedat sols, acabem de coronar el port i decidim esperar al grup de 6 unitats que venia per darrera ja que quedaven mes de 120 km i sabíem que no anàvem en lloc.


Iniciem el següent port i es repeteix el mateix, jo nomes en fixava amb el Zamora i al coronar el port de Vielha amb els 2 últims km, marcant jo el ritme i seleccionat el grup només quedem 4 corredors, ens entenem i a relleus, obrim forat respecte els rivals i arribem al últim port el de Perves i passa el mateix que d’anterior, en Zamora marca el ritme inicial i jo acabo fent els últims 2km exprimint-me a tope i agafant un metres d’avantatge al coronar. No m’ho penso cap moment i em llenço en solitari en el descens, arribo amb un 30 segons d’avantatge als últims 20 km (de pla- baixada), però un fort vent de cara fa que els meus dos rivals em donin caça. A final entrem els tres als carrers de la Pobla de Segur, arrenco donat el màxim que tenia i aconsegueixo passar la línia de meta el primer.

Els 5 segons abans de passar la línia de meta, sabent que havia agafat el suficient avantatge, vaig esplaiar-me en la celebració aixecant les mans i assenyalant el maillot, sens dubte van ser els 5 segons més intensos i feliços de la meva vida i es que la primera victòria segur que la recordaré tota la vida.


Voldria donar les gracies a totes les persones que m’han felicitat per la victòria, graciés a tots.


1er Bernat Cañellas --> 5:36:30

16è Jordi Serravinyals --> 5:55:55

84è Cipri Folleco --> 6:10:41

94è Sergi Pujabet --> 6:14:42

144è Angel Manuel Delgado --> 6:22:51

270è Edu Martinez --> 6:47:01

452a Eva Folleco --> 7:26:42 --> 5a FÈMINA

473è Jose A Mallen --> 7:28:03


3 comentaris:

Anònim ha dit...

Aquí no se puede ir uno de vacaciones, en quanto te descuidas ya tienes algunos que se dedican a ganar cicloturistas.
Eres un crak!! enhorabuena, sigue trabajando duro y tendras, mas de una recompensa como esta.

Raul

Eugeni ha dit...

Ets un puto crack!!! jo de gran vull ser com tu!!!!
Suposo no t'has pillat un motoret com el del Cancellara...???

Anònim ha dit...

Felicitats megacrac pel trionf Canyelles.I atots els del equip amb mol bons resultats i tambe a l'Eva que com veig ha superat fins i tot a nois del club que entrenen mol. Felicitats Pinturex Odena!!