QUEBRANTAHUESOS 2010

Desprès d’un còmode viatge, arribem fins a Sabiñanigo, recollim dorsals, una volta per al pavelló que esta ple d’expositors, corredors, voluntaris,...una exageració. Aquest any van limitar la participació a 8.500 corredors. Arribem a l’habitació relativament aviat, carregem els dipòsits i a dormir per demà.

Aquest any, per segon consecutiu, sortia amb el dorsal d’un company, tenia graella, però per davant tenia uns 800 corredors. Vaig sortir al costat del meu company Sergi, en un dia que pintava prou bé. Sortim puntuals i com sempre toca remuntar, al km10 ja estic a davant, em poso a davant en un moment i faig un “escanejat” de els rivals que tindre, doncs el de sempre, guanyadors dels anys anteriors, Belda, Azparren, Vazquez,...i companys del País Basc que mai no fallen a aquest cita.

Comencem a pujar el Somport, el temps canvia i comença la pluja, comencen els atacs aguanto relativament còmode i corono entre els 10 primers, a dalt el port la boira era increïble, els descens era molt perillós, carretera mullada i poca visibilitat. Els 5 primers se la juguen i s’escapen al descens, jo amb molta precaució perdo algunes posicions, però al arribar en el tram de transició fins al Marie Blanc , ens reagrupem una mica i acabem formant un grup d’unes 30 unitats. El sensació de fred es insuportable, totalment moll, pluja, vent i tremolant constantment, tot el cos em feia un mal increïble i comencem la pujada al Marie Blanc, desde baix a tope, el grup va perdent unitats, a mi em costa una mica agafar el ritme i no puc seguir el ritme dels primers, poc a poc recuper-ho sensacions vaig adelantant a corredors, corono entre els 15 primers i havent pujant els port mes ràpid que mai. Descens com l’anterior, molt perillós en el qual no arrisco i salvo sense cap caiguda, els 10 primers de davant, aconsegueixen agafar bastant avantatge però jo no me la puc jugar, vaig amb el dorsal d’un altre i en cas que en fes mal en una caiguda, em retirarien la llicencia dos anys a mi i al company que em deixava el dorsal.

En el tram de transició fins al Portalet, formem un grupet d’uns 8 corredors, tirant majoritàriament jo intentem reduir la distancia amb els grup dels 15 primers. Comencem el port, continuo marcant jo el ritme, em passen algun relleu però poca cosa, així doncs que decideixo marxar en solitari quant falten uns uns 15 km per coronar, tinc bones sensacions i no tinc res a perdre. A mesura que pugem tinc la sensació que cada vegada vaig més ràpid, vaig remuntant posicions, el grup de davant s’ha trencat i cada un puja com pot, arribo als últims km i tots els espectadors animen de tal manera que acabes pujant sense esforç, la sensació de passar el últim km, ple de gent i cridant-te i dient-te “que vas el 12º”, es simplement increïble.

En el descens, no arrisco i ens dirigim cap a l’últim port Hoz de Jaca, amb la baixada menys perillosa, però amb molt de fred, decideixo afluixar i que m’agafin dos corredors. Els tres arribem a peu de l’últim port, saben que baixen més ràpid que jo, decideixo marxar en solitari a la pujada, per coronar amb uns segons d’avantatge i en el descens baixar tranquil. Ja al pla ens tornem a reagrupar i fins a meta anem els tres donant relleus a pesar de la fatiga i el fort vent. Per fi arribem a Sabiñanigo últims metres i sprint final, finalitzo el 12º classificat de la general (amb el nom de Lluís Sabata), amb un temps de 6:05, que per a les condicions meteorològiques del dia es un excel·lent temps. Però em quedo amb la regust de que he anat més ràpid que mai a pesar que jo amb fred no rendeixo al 100% i pensant que hauria passat si haguéssim tingut sol i 35º de temperatura.

Felicitar a tots els companys, als que van acabar i als que es van veure obligats a retirar-se, ja que el millor era no pendre la sortida.