TRACKS DEL DIABLE

Aquest any hem anat a fer la ruta TRACKS DEL DIABLE, que com bé diu el nom, en algun moment o altre, a tothom se li va aparèixer el diable!!

Hi ha a qui se li va aparèixer i li va trencar la cadena (Gabri és el que passa per burlar-te de les dones), hi ha qui el diable li va punxar ja no recordo quantes càmeres, potser per ànsies….Enric, el Kenneth estarà content perquè hauràs de fer gasto en recanvi!! A alguns els va fer en moments tenir al•lucionacions i veure ombres on menjar un entrepà de truita, a tot arreu, eh, Vidaletti? Hi ha qui se li apareixia en forma de desig de plàtan i aquarius, i era capaç de fer no sé quantes sèries seguides en busca d’ells, i és que el Bernat a la que veia un cobert, una ermita en runes enmig dels prats, ell veia possibilitats de comprar un plàtan o un aquarius!
N’hi ha molts que diuen el van veure a les anomenades “pujades de la muerte”!! Que amb el nom amb el que estan batejades, un es pot fer la idea de com eren les pujades!! A Alpens es veu que també va fer feina, de cop es van parar tots els GPS’s que dúiem. La Meri ja ens havia avisat que era lloc maleït!!!
Però un cop superades totes les intervencions diabòliques, la ruta va anar molt bé, dura, però molt bé!!

Aquest any érem una bona colla fent la ruta en els quatre dies proposats pel Club. Hem tingut l’honor de tenir el Presi i el seu lema de la pedalada “ què, MONTAMOS UNAS MESAS!!”, l’Enric i el seu Banana Bunker, que apa no va donar joc el “transporta plàtans”…la cambrera de Rupit o encara hi somia, o ja se’l deu haver comprat en varis colors!! El David Pujols, el GPS OFICIAL del grup, que entre l’Enric i el Bernat no sé com no el van trinxar, perquè va aguantar allà davant obrint pista!! I si es despistava una mica, un dels dos ja feia un crit, David, cap a on??El David Rubio, que aquest any ja se’ns ha destapat!! David em vaig apuntar que de cambrera soc lenta…que lo sepas!!!Com no podia faltar, l’Alberto, el “Truji”, ja membre d’honor de les pedadalades estiuenques! Sempre aportant el seu toc d’humor en tot!Ara que fins aquest any el Truji no s’ha assabentat que aparenta l’edat que té!! Truji és el que té passar dels 30!! Però tranqui no t’has de frustrar, que fins a jubilar-te encara podem fer moltes pedalades!!! I finalment el Chiquilín de la tropa, el Vidaletti, com no liant-la tot el dia, sinó feia equilibris sobre una pedra, cantava, sinó un crit quan menys t’ho esperaves, i es que aquestes edats, que vols…encara els hi sobren les energies!! Ja arribarà el dia en què haurà de dosificar!!!
I per últim el millor, el dream team femení, 4 dones en BTT pedalant juntes!! Del Bages vam tornar a enganyar la Susanna (la fotografa oficial de les rutes) i la Meri, aquesta repetia per segona vegada la Tracks!Que en els moments crítics anava de conya, eh!!! Pobre Meri, no sé quantes vegades li vam arribar a preguntar, però falta molt?? Però la pujada com és? Com la d’ahir o menys? Però ara planeja? Però a la casa ens cuinaran macarrons??Buff…no sé com no ens va engegar!!I del Club, la tresorera, coordinadora, secretària i mil càrrecs més… la Marta, que tot i haver estat lesionada quasi tot l’any, va aguantar com una campiona tota la pedalada!! I finalment, una servidora.

Els dos primers dies de pedalar ens vam trobar amb la colla de Montbui, ALIAS ELS VOLL’S!!. Són pocs i ben avinguts i sempre són els mateixos…es veu que per entrar al grup has de beure una quantitat considerable de Voll’s. Clar, no tothom ho aconsegueix!! Però per pedalar algun dia de tant en tant amb ells…et deixen!!
El Kenneth, el Gabri, el Suri, el Travalón i el Marbres. I d’aprop de Barcelona, el Ramon. També va venir la Nomeí, que tot i no pedalar (ara, com corre…) ens va seguir els 2 primers dies.

Segons la web, un total de 211 Km en BTT, en realitat alguns més! I desnivell, posarem el que diu la web, perquè jo no ho vaig mirar (sinó els pros ja rectificaran la crònica), un total de 7.963m, repartits en quatre dies. Hem passat per pobles molt macos, com Rupit o Tavertet, llocs amb vistes espectaculars, corriols molt ben trobats enmig de les muntanyes, i ens han tractat prou bé arreu on hem dormit!! Només vam tenir algun que altre problema per aconseguir dinar, però finalment el Presi es va cabrejar, i en unes quantes sèries ja ens havia trobat restaurant per dinar!! Que és això de que no li facin amanida i pasta quan ell vol i pagant, oi??Menys mal que et vas enfadar, apa no vam menjar bé a Tavertet...que després no hi havia deu que s’aixequés de la taula!!!
Total que dels kilòmetres fets, la veritat, no sé exactament quants cada dia, ni recordo l’ordre exacte de per on vam passar, ni el temps invertit, en resum, una ruta xula i exigent!!Però amb el què hem quedo, és que cada cop som més, que sempre ens ho passem de conya, que no falta el bon ambient i les ganes de passar-s’ho bé mentre pedales!!!

Així que espero ens veiem el proper any!!