VACANCES ALS ALPS: Dia 6, Séez –Coll de l’Iseran

Denominació	Coll de l’Iseran
Altitud	2.770 m
Longitud	48 km
Desnivell	2.000 m
%Mig / %Màxim	4% / 10%
Recorregut	90 km

El Coll de l’Iseranes el port de pass d’alta muntanya asfaltat més alt dels Alps i uneix França amb Italia,sortint des de Bourg – Saint Maurice.

Com sempre ens despertem a les 7 del matí però en veure el cel tapat i que queien gotes decidim de dormir un hora i mitja més a veure si el dia millorava. Sobre les 8:30 veient que el temps havia canviat a millor esmorzem, ens preparem i sortim sobre les 9:30 del matí des de Séez. El primer tram d’uns 7km fins Viclaire es suau però incòmode pel continu transit de vehicles amunt i avall.

Només arribar a Viclaireja s’incrementa el desnivell per sobre del 6% i cal ressaltar les rampes en passar per Sant Foy La Tarentaise i La Thuile però que en cap moment ens deixem espantar i mantenim un ritme constant i amb bona cadència. Son 12km en els que anem de menys a més desnivell culminant amb els 2Km de fins el 8% del mont de Tignes que en deixa a la llarga plana del llac de Tignes amb unes vistes espectaculars.

A partir d’aquí ve un tram planer d’uns 7km fins a Vall d’Isere on el problema son els túnels poc il·luminats, els millors i autentiques coves els pitjors. Per sort portàvem llums de posició i almenys els cotxes ens veien, encara que nosaltres no veiem ni el manillar de la bici.

Aquí a Vall d’Isere entrem a una pizzeria i ens prenem un deliciós cafè amb llet calent tot conversant amb el propietari francès però que parlava prou bé el castellà. Ens comenta que pot practicar poc ja que van pocs espanyols per allà i que algun dia vol anar a Barcelona que fa temps que ho parla amb la dona. Ja recuperats del fred i alimentats li diem que anem al coll però que al baixar tornarem a venir a degustar un altre cafè amb llet.

A partir d’aquí comença realment el port pròpiament dit que amb un 6% d’entrada ens endinsa al fons de la vall on unes corbes tancades ens portem a unes llarguíssimes rampes del 7-8% que durant uns 6km ens van fent la vall petita al anar guanyant alçada. Ja a d’alt ens quedan els últims 4km amb una pendent mitja del 8% que ens fan patir pel cansament acumulat, per l’alçada per sobre ja dels 2500 i pel fred que comença a fer de debò, però nosaltres amunt sense baixar el ritme constant i dosificat que hem anat portant durant tota l’ascensió.

En coronar el primer que fem es abrigar-nos i demanar a una noia que ens faci la foto, cosa que fa molt amablement i  des de tres perspectives diferents, molt professional ella.

Ja fetes les fotos i jo tremolant de fred ja que el David anava ben sortit de mudes decidim no perdre temps i enfilem avall buscant baixar d’altura ràpidament pel fred que feia. Ràpidament tornem a estar a Vall d’Isere on tornem a la pizzeria a fer un altre cafè amb llet i on ja hi havia algú dinant pizzes.

Ja recuperats del fred ens posem les piles de nou i velocitat de creuer que ja la gana, sobretot després de veure les pizzes, començava a fer cantar els nostres budells. I ja sobre les 14:45 arribem a l’apartament de Séez.

Molt satisfets per haver coronat un dels grans per la seva alçada i llargada, però sobretot per haver-lo fet sense patir en excés en cap moment tot i les dificultats de llargada, alçada i el fred que feia a partir dels 2.400m.