DIUMENGE 10 NOVEMBRE: CASTELL DE RUBIÓ

Aquest diumenge ens vem trobar el Ramon i jo (Artur) per anar a passar un bon matí de BTT. Amb aquests dos integrants, l’ordre del dia no podia ser cap altre que explorar i fer el cabra a parts iguals. Així doncs i per començar a escalfar decidim tunejar la ruta des del principi per pujar als molins des de Can Roca. No gaire més lluny del pont de l’autovia el Ramon ja m’esta apartant de la pista principal per un corriol de pujada que ens posa les pulsacions a tope. Parem a fer unes fotos amb un ramat d’ovelles i de pas agafem aire per continuar. Creuem algun camp i agafem més corriol fins que tornem a agafar camí, molt a prop de Cal Godó. Després continuem  el camí de pujada als molins pero ens desviem cap a l’esquerra fins a tallar la carretera de les maioles. Pugem un tros amunt per carretera descartant passar per Sant Pere d’Ardesa. Fem algun corriol dels que enllacen ens molins, i ja ens dirigim cap al Castell de Rubió, on parem a agafar forces. Només sortir, el Ramon, em guia cap a unes trialeres de les més heavies que hi ha per la zona. Unes motos de trial pugen i es queden flipant que anem per alla. Algun tros el fem a peu i algun sobre la bici, sempre posant a prova la nostra tècnica, però intentant no tenir ensurts (algun en vem tenir!!)). Un cop a baix som al Torrent de les Bruixes, mirem enrere i sembla increïble el que hem baixat en tant poca distància, així que fem un tros de camí i arribem al pont que creua la pista de l’espelt. Una opció es girar a l’esquerra i pujar a Sant Pere, però ens fa mandra (que inocents) així que fem alguna trialera més de baixada i empalmem a la meitat del camí que va a parar a la bassa  de Jorba. Quatre pedalades i ja estem a dins del poble. Pero encara ens queda temps i com que tornar des de Jorba és molt soso, acabem pujant cap a Sant Pere d’Ardesa (sí, al final hi acabem passant i ho decidim justament quan en som més lluny!! Ole tu!!). Total: pujadote del mil només sortir de Jorba, i per si no estem prou cansats, agafem el corriol que ens porta a la bandera. Després seguim el PR-117 fins a Sant Pere d’Ardesa i ara si, només ens queda baixar cam a casa. Volem fer el corriol-trialera que et deixa a prop de Can Masarnau pero ens equivoquem i anem a parar a la pista de l’Espelt. Com que ja passa de la una em toca frenar el Ramon i encaminem la pista que travessa la carretera de les maioles i va a parar a Can Roca. Només queda l’últim esforç fins a casa. No portem contaquilometres pero n’hi posem uns 40  i uns 900 metres de desnivell positiu. Un bon mix de pista, corriol i alguna que altra trialera impossible (o no tant?). Fins la propera!!!