dimarts, 4 de març del 2014

DIUMENGE 23 FEBRER: LES PINEDES



Un mati fresquet, ens trobem a la plaça d’Òdena l’Artur, Ramon i jo.(Ivan) Degut a que havíem de estar d’hora a casa i ja que la ruta pintava llarga, decidirem prendre esmorzar i menjar allà on ens convingués, per tal de no enredar-nos massa al bar.
Sortim d’Òdena directament per carretera, fins arribar a Vilanova del Camí, on comencem a pujar al dipòsit, i la bici del Artur començà a fer soroll la cadena, degut a la fort pendent li saltava en alguns pinyons. No pintava gaire bé per l’Artur, però s’anima a seguir amb nosaltres fins que aguantes la bici.
Empalmem amb un corriol llarg i pedregós, que ens porta directament a la carretera de Carme, on des deallà agafem el camí que puja paral·lelament a la Torre de Claramunt, fins que trobem el corriol llarg de pujada fins Espoia.
Un pic allà el Ramon, sense pensar-ho gaire es llençà escales avall, les famoses escales d’Espoia, doncs les va baixar sense millor que mai. És un crack.
Allà mateix vam decidir buscar un lloc per esmorzar no gaire lluny, degut a que no podíemdemorar-nos més, i amb l’averia de l’Artur, vam anar pujant fins a Pinedes i en un carrer on i havia unes  vistes espectaculars de la comarca, decidim treure els entrepans i venga a “jalar”.
L’Artur decideix girar cua i tornar per on em vingut, ja que tenia tard i a sobre la bici fotuda.
Nosaltres sortim rumbo a Igualada sense saber ruta de tornada diferent, així que ens llençarem a l’aventura, nomes guiant-nos pel sòl. No triguem en trobar un camí de forta pujada, que desemboca en un corriol de baixada molt entretingut, fins la pedrera d’Orpi. Allà el Ramon recordava alguncamí que havia fet anteriorment i ens portà, fins a una trialera de pujada que amb bici, no era ciclable, però nosaltres bici a coll i amunt. Una vegada a dalt divisem unes roderes de motos, ens les disposem a seguir, tot seguint una sèrie de corriols i baixades, i veiem que ens porta directament a Carme.
Un pic a Carme ja que recordava un track d’una Challenge, li vaig proposar al Ramon de acabar el mati fent uns corriols macos. Pujada una altra vegada fins al dipòsit de Vilanova, on allà agafem el sender de pujada fins el cap damunt de la serra dels esgavellats.
Vam començar a baixar un corriol darrera un altre, fins que un petit arbre va creuar-seal meu camí…El vaig trencar amb la seva respectiva caiguda. Sense gaire mal ja que no vaig caure malament , vam emprendre la baixada fins Vilanova.

Un matí molt bo, llàstima de l’averia del Artur peró al final a casa d’hora i posant-li un 10 a la ruta d’avui. 



Distancia:
37.11 km
Tiempo:
4:19:58


Altura ganada:
1,008 m