Sortíem d'Igualada amb l'Enric i la mini princesa, la Júlia, súper contenta de que m'acompanyin, durant el camí no parava de ploure i com ja sabeu alguns, m'encanta competir sota la pluja, sempre he pensat que sense un dorsal no surto, per tant, amb dies de previsió, més val apuntar-se on sigui, entrenes segur, i a sobre, pedalar sobre fang se'm dona bé, o això pensava abans de diumenge. I el més important, havia de provar la Team i el XX1 amb fang.
Com és lògic, a la sortida, amb 380 participants, als populars ens col·loquen al final de tot, així que no cal patir, arrencada suau i ja anirem avançant gent. Sortíem per la pista asfaltada de sempre i empalmant amb una pujada d'uns 4km, primer només pensava plegar, el meu cap només deia, no tinc ganes de patir, última cursa, havia fet un escalfament totalment nul, i tant temps sense competir, un ja no recorda aquella sensació, uff, que dur! proper dia escalfament de 20' com a mínim, que van ser els que vaig estar pensant de plegar. Després com anava avançant gent, et vas animant i ja va pujant el ritme, la sensació va millorant i a sobre pedalant amb aquell fang que tant m'agrada i el xirimiri caient-me a sobre, que més podia demanar. Durant els primers 10km anava amb un grup on hi havia el Jordi Llaverola i la Laura Queraltó, els pobres preparant-se la ABR que no volien sortir plovent per no tenir cap avaria mecànica i els vaig convencer de fer la curta, encomptes de la llarga, no sé com no em van matar a l'arribada.
Sobre el km 20 em va començar a saltar la cadena, parava un segon, la tornava a possar i a tope, lo d'anar amb un sol plat és una gran avantatge en aquests casos. Al km 24 ja empalmem amb els de la llarga que a ells els havíen retallat uns 11km, i ja només feia que avançar-me gent a tope, però et vas animant, només d'animar-los i veure'ls a tope, tu intentes apretar les dents. Passem l'avituallament d'equips i tothom m'anima molt, adrenalina a tope. Fins aquí, encara no portava 2h, així que la previsió d'arribada amb només 8km fins a meta, era de molt ràpid, però sorpresa, sorpresa, ja es comença a complicar el tema, fang i més fang, només que gent caminant per tot arreu, canvis xungos, ja m'atrapa el Lumbreras, que a la sortida havia destalonat i anem tirant els dos, anar netejant fang de les rodes i els canvis i avançar uns metres més, fins que tornaves a estar ple de fang, semblava que ens el tiressin amb pales per sobre. La bici cada cop feia més soroll i vaig pensar que amb lo que val tot el recanvi, i total pel qui m'hi jugava, tira a peu i ja arribaràs, total la cadena cada cop em saltava més, al ser tant primeta, el fang i les pedres es posen per tot arreu i no hi havia manera d'enganxar-la al plat, li vaig tirar com dos bidons d'aigua però als 200m ja tornava a estar igual, mare meva! Així que fins a meta arrossegant la bici, uns 4-5km, també ens acompanyava un noi del Starbike que també portava el canvi rebregat, per sort m'anava ajudant de tant en tant per treure el fang, inclús vam provar de carregar-me la bici a l'esquena, però pesava tant que no podia.
Així que al cap de 3:28h aconseguia arribar al arc de meta, caminant, però aconseguint l'objectiu!! I amb l'Enric i la Júlia esperant-me! pobrets al final se'ls hi va fer una mica llarg, jiijiji!
En resum un bon entreno, físic, mental, tècnic, mecànic..... la recuperació serà més llarga del que em pensava, però com diuen alguns, el que no et mata et fa més fort! Doncs som-hi! a per la propera!!!!
Classificacions:
Josep Enric Farriol que va fer els 47km! acabava amb 2:44:29h en 31a posició de la general i 5è M30
David Lumbreras fent la versió curta de 33km acabava amb 3:21:11 en 30a posició
I jo els 33km amb 3:28:20 en 31a posició
El Farri és un fenomenu!
Entrades
1 comentari:
Quin carreron per favort!
Publica un comentari a l'entrada