dilluns, 9 de març del 2015

DIUMENGE 22 DE FEBRER: PIERA

El diumenge 22 de febrer  ens vem trobar el Ramon i jo per pedalar direcció a Piera. Era la segona vegada que feiem aquesta ruta i teniem ganes de repetir una baixada molt entretinguda que ens deixava just a l’entrada del poble on paràvem a esmorzar. Així doncs ens posem a pedalar que tenim molta feina per endavant. Si bé la primera vegada ens vem dirigir a La Pobla passant per lo més pla possible, aquest cop ens “liem” i des del parc fluvial de Vilanova  pugem cap al camí del Puig de la Guàrdia, que voregem sense arribar-hi (per sort!). Aviat ens sobra la roba i començo a tenir la sensació que ens hauriem d’haver estalviat aquesta pujada, però lo fet, fet està. Enllacem amb la pista de la Castell de la Pobla i arribem a La Pobla  baixant  per tot un seguit d’escales on el Ramon comença a posar a prova la bici nova (li han tornat a robar la bici! Cabrons!!). Sense parar anem ja a buscar la pista de Miramar i comencem a pujar, de moment  encara comentant anècdotes. Aviat es fa el silenci i cadascú es centra en apretar que això ja puja de valent. Jo intento treure’m l’espina clavada de l’últim cop, que vaig haver de parar tres cops abans d’arribar a dalt i ho pujo del tirón, com abans, però me n’adono que aquest esforç em passarà factura avui, ja em sento molt cansat. Un cop arribats a dalt, agafem aire i continuem camí per la pista, que continua pujant i baixant continuament, per acabar d’adobar-ho. Estem contents però, perquè sabem que ara tindrem una bona recompensa: la baixada per camí estret fins a Piera de l’altra vegada. Abans però aprofitem per fer el moment canyero de la sortida en una trialera que veiem a la vora del camí. La memòria ens falla però i sense adonar-nos-en estem baixant per un altre lloc, una pista més ampla però igual de vertiginosa on descendim uns tres-cents metres en qüestió de quilòmetres comptats. Arribem al camí que va per la riera de Can Aguilera, que esta seca i pots baixar per la llera del riu i entrem a Piera per fer un esmorzar ràpid, que ja son quarts de dotze!!

Estem cansats, i encara ens queda tota la tornada, així que enfilem carretera fins a prop de Capellades, on agafem el camí del Capelló, fins a creuar el Barri de Sant Anton i tot i tenir pressa agafem un camí nou: tinc la sensació que el Ramon ja m’esta enredant i no és l’hora :)

El camí ens porta a vorejar el Xaró per darrere i anem a parar a la Riera de Carme, previ moment de pèrdua que ens obliga a recular un pèl. Un cop arribats a la Pobla, hem de fer un pensament: anem justets de temps, i estem cansats, especialment jo, que em ja em comença a fer mal el genoll esquerre i em sento mancat de forces com feia molt de temps que no em passava. Així que intentant evitar complicacions decidim anar a la Masia per carretera. Per desgràcia intentar evitar la pujada del xatarrero en surt car: feia un vent terrible i en aquella zona encara es nota molt més.  La tornada es va fer terriblement llarga per mi, però al final arribem a la Masia on necessito parar a recuperar-me una mica, que encar a em queda fins a Òdena. El Ramon que entrena més sovint em fa l’efecte que esta com una rosa, però també reconeix que la sortida d’avui és molt canyera. Aviat ens despedim  havent fer la sortida més exigent del calendari en la que surten 52 kilòmetres i 1040 metres de desnivell positiu.

Cansat i content a parts iguals!!