dijous, 21 de maig del 2015

LA MUSSARA (16 MAIG 2015)

La Mussara ha estat la meva primera cicloturista i l’experiència ha estat molt satisfactòria. El meu objectiu era senzill, acabar-la en bones condicions i així penso que va ser, ja que vaig arribar molt sencer comparat amb altres sortides amb els 53/11.

D’entrada trobar-te sol entre milers de ciclistes es xocant acostumat sempre a anar amb grup i impressiona veure com la gent surt ja a molt ritme. Jo passada la sortida vaig veure al Truji i al Pepe parats que devien esperar al Eulogi i fins a Vilaplana vaig anar fluix esperant que m’atrapessin, però no va ser així i vaig iniciar la cronoescalada de La Mussarasol. Només començar en vaig posar a roda d’un que portava bon ritme per mi i vam anar avançant ciclistes a dojo, quina sensació mes bona, fins que a la meitat mes o menys va afluixar un xic i ja el vaig deixar enrere, una vegada a d’alt vaig parar al avituallament, de fet vaig parar a tots els avituallaments que vaig trobar i potser em podria haver estalviat parar a mes d’un si hagués tingut més experiència. A partit de La Mussara fins a Capafonts baixades i pujades a plat tot sol sense aconseguir agafar un grupet que em tapes una mica el vent. Un altre port el Collde LoPicorandan se’m va fer curt, suau i de seguida va venir un altre, el Coll de les Pinedes que tampoc va tenir cap dificultat. A partir d’aquest fins al Coll d’Albarca un llarg tram molt ràpid on tampoc vaig saber treure profit de cap grup ja que en les baixades se m’escapaven. Faig el Coll d’Albarca també molt assequible i constant i ja al equador del recorregut em trobo un llarguíssim tram molt de rodadors, fins la Vilella, on tampoc acabo de trobar un grupet que vagi a gust i segurament aquí no vaig fer la millor mitja possible. El Coll Roigque començava a La Vilella estava partit en dos parts una suau d’uns 6 Km i un altre de 5 Km on hi havia les famoses parets del 22%, al avituallament em van dir que l’anomenaven el Nen que plora, jo no vaig plorar perquè vaig posar el 29 en les rampes i vaig anar fent  fins coronar-lo passant gent feta pols i també gent forta que em passava a mi. Un cop a d’alt tot avall fins el Coll d’Alforja on encara vaig anar mes sol , suposo que els bons ja anàvem bastant per davant i per darrera ja eren del meu nivell. EL Coll de l’Alforja per mi el mes avorrit de fer amb 5 Km pràcticament del 4,5% constant on vaig anar al costatd’un luxemburguès petant la xerrada. Un cop coronat bona baixada fins Vilaplana i a partir d’aquí últims 15 Km a tota canya amb un ciclista de Tortosa que ens anàvem fent relleus .  Al final la sensació, no se si molt real, de que podia haver fet mes, però crec que per ser la primera em va anar prou bé. Ara a esperar la IratiExtremon segur que patiré molt mes.




http://www.polargranfondolamussara.com/

Jaume Xaus ECO Òdena – 53/11.