dilluns, 6 d’abril del 2009

TROFEU JOAN ESCOLÀ I CAMPIONAT DE SABADELL

SABADELL 1 PART.

Dia atípic de carrera, era dissabte a la tarda i tocava estrenar-se aquesta temporada en carretera. El Marcelo i present ens dirigim a Sabadell per a disputar el 35é Trofeu Joan Escolà, de la categoria Elit-Sub 23 d’amaters. A la línia de sortida 150 corredors, amb molt de nivell, entre els quals hi havia Russos, Francesos, Espanyols i el millors corredors de Catalunya de la categoria.

Ens esperàvem 105 km, per endavant, amb arribada i sortida a Sabadell i en la qual ens dirigíem cap a la Catalunya Central. Sortida neutralitzada a les 4 de la tarda, però desprès de 1km, comença la cursa, amb un ritme increïble, amb un recorregut molt trencacames amb 4 ports de 4 a 6km, ràpidament queda més de la meitat de la gent fora de control. El Marcelo, el fan fora de control al km 10 aprox., encara que va acabar els 105km de recorregut. Jo per la meva part, supero amb el grup de davant els dos primers ports, però a l’altura de Moià (km 60.), em fallen les forces i cedeixo 100 metres respecte el grup principal (50 unitats). Cedir un metres en carretera, es igual a perdre el grup, i així va ser, vam quedar uns 10 corredors, però ja va ser impossible atrapar al grup. La resta del recorregut el vam fer relativament “tranquils”, per acabar la cursa, en 2H 32 min, a una mitja de 39 km/h, en la posició 70 mes o menys i a uns 15 min del guanyador.

Ara tocava recuperar que l’endemà a les 9 del matí, un altre dia de tortura.

SABADELL 2 PART.

Avui em tocava anar sol a la carrera, i quant m’he llevat a les 6 del matí i les cames en feien un mal considerable, m’he replantejat més d’una vegada si anar a córrer, però si vols progressar s’ha de patir i per tant cap a Sabadell.

Avui el recorregut era una mica diferent, i tenia l’avantatge que m’ho coneixia tot, així doncs que he sortit a tope, per tal d’afrontar els 120 km que teníem per endavant els 120 corredors. El ritme, el mateix d’ahir, a tope, la intenció era seleccionar el grup i de seguida ens hem quedat uns 60 corredors. Mentalment estava preparat per patir i a pesar de les constants rampes des de el km 60 he pogut aguantar en tot moment al pilot principal. Per davant només s’han escapat uns 20 corredors, que han arribat amb una avantatge d’uns 8 min. Al final he arribat el 40 més o menys, amb 3H 10 min, a una mitja de més de 38 km/h.

Com a conclusió, dos coses: He que quedat bastant satisfet del meu rendiment, ja que la majoria de corredors que fan carretera, entrenen el doble que jo. I l’altre es el plaer de participar en una cursa, on no donen ni aigua, però que l’inscripció es gratuïta.