Aquest passat diumenge ha sigut l’Anbaso de Sant Vicenç de Castellet, la segona prova del calendari Anbaso. En el meu cas és el primer cop que hi participava i encara no sabia ben bé què m’hi trobaria. Faig via cap allà a dos quarts de vuit del matí amb la bici al maleter i acompanyat de la meva xicota, que s’esforça per fer semblar que no li importa matinar un diumenge per acompanyar-me a fer el ciclista.
Un cop allà vaig veient a bastants membres del Pinturex-Òdena, encara que no els conec personalment. Déu ni dó la colla que són! També hi ha molta gent d’Igualada, en total hi ha 193 inscrits. Aviat me n’adono que m’he posat en una cosa seria, això no és una pedalada penso!
A les 9:00 es dóna la sortida i tothom surt esprintant a saco, doncs la gent busca estar el més endavant possible perquè aviat arribaran els corriols on és molt difícil passar als de davant. Jo no aguanto el ritme dels esprintadors i vaig fent. Com era d’esperar es fa una mica de tap en estretar-se el camí però aviat la cosa comença a fluir i anem agafant ritme. El circuit també evidencia que això no és una pedalada: quasi no es trepitja camí en molts quilòmetres, tota l’estona per senders, corriols, trialeres… molt xulo i tècnic, però també esgotador.
Al cap d’una estona em trobo bé i començo a tirar, em sento bé a les pujades i vaig avançant a gent, poc a poc. Sóc conscient però que estic bastant endarrere així que aniré tirant.
Al cap de varis quilòmetres de remuntada: pshhhhhhhhh, merda:una roda punxada, paro a reparar-la, perdent temps i caient-me la moral per terra, ja que a última hora només he pres una càmera de recanvi, i em queda més de mig recorregut plagat de pedres per davant!!
Continuo, vigilant a les baixades i poc a poc agafo confiança, readelantant a algú que tenia altre cop per davant.
El traçat no varia: molt ratoner, corriols d’un pam d’ample i algun tros de trialera bastant heavy, sort que estava senyalitzada amb una senyal de perill!!
Al cap de 2 hores i 30 minuts, i 35 km després arribo a la meta bastant fet pols, molt més del que m’esperava. Només he pogut acabar 138è de 193, però bé convençut que ara sí que m’haig de comprar el kit tubeless jeje.
M’emporto una molt bona impressió de l’Anbaso, unes ganes enormes de participar en la pròxima de Navàs, i aquesta foto que em van fer en la que semblo un ciclista dels de debò jajajajaja!!!)
PD:Un aprovat amb nota per l’organització, el circuit estava molt ben senyalitzat i era 100% MTB. Això si, una samarreta de record també estaria bé.
Un suspès ben gros per tots els ciclistes que es prenien gels energètics durant la cursa i tiraven els envasos pels camins, n’hi havia uns quants…
Entrades
2 comentaris:
Les Anbaso enganxen! T'aviso!!!
El que més gràcia em fa és que decideixis posar kit tubeless!!! Jo en duia i vaig punxar igual...caminant els 4 últims kilòmetres!!!! Per gilipolles per no dur recanvi i pq cap ànima caritativa em va deixar una punyetera manxa, ni que fos per acabar d'arribar.... I mira que anaven últims!!! Serà possible!
Però també és cert que era el 1er cop que punxava des que me'ls vaig posar, ara fa 5 anys!
Ens veiem a Navàs!
Enhorabuena Artur por tu primera Anbaso!! Como dice Marta , vigila que enganchan ja ja, buena cronica!!
truji!!
Publica un comentari a l'entrada