Us vull explicar la ruta que vaig fer dilluns dia 31 d’Octubre, doncs la recomano per la bellesa de la zona on va discòrrer i les vistes impressionants de les que pots gaudir.
Vàrem sortir amb el Màrius a les 8h. del matí de Sant Llorenç de Morunys. Per escalfar cames vàrem pujar a Coll de Jou per la carretera fent els 8,5 km. de pujada en 44 minuts.
Arribats al Coll començava aquesta ruta d’alta montanya, agafant el camí que puja cap al Plà de Becies, el deixem a la segona curva, seguint un corriol que va en direcció a les pistes de Port del Comte. Es un camí incómode, dons hi ha pedres i quan portem mitja pujant en una paella de pujada forta el Màrius trenca la patilla del canvi. Després de mitja hora intentant deixar la cadena en pinyó fixe, no ho aconseguim i el Màrius té que tornar cap a casa, sort que tot es baixada (després m’explica que trova una trialera de pedres i la baixa jugant-se el físic, però ho passa bé). Jo segueixo la ruta en pujada cada cop més forta, arrivant finalment a un collet i baixant a l’Hotel de Port del Comte, a la base de les pistes. El track segueix amunt pel mig de les pistes, pujant fins a la zona del Sucre, d’aquí al telecadira de la Bòfia i després en pujada inhumana, pit al manillar i el cul a la punta del sillín, fins al telecadira base d’Estivella. Després es puja un camí molt bonic envoltat d’avets, fins a la zona més alta de Estivella, on ja s’avisten els cims del Pirineu després de la primera nevada del hivern. La temperatura ha baixat en picat fins a uns 7 graus i buja un fort vent. Per sort fa sol i aguanto bé. Des d’aquest punt el camí quasi no es distigueix, es com una marca de pedres més apretades i vaig pedalant amb dificultat. Em trovo uns excursionistes que van a pujar al Cim de la Tossa Pelada (2.385 m.). M’expliquen que hi ha bikers que hi pujen, però donat que ja son les 12 h. del migdia i fa molt vent, no m’ho aconsellen gens, hi ha molt tram a peu. Per contra el camí passa per el Cim de Pedró que té encara més alçada (2436 m.), però que es pot pujar tibant de plat petit i pinyó gran i apretant les dents pel desnivell i el fret. A dalt la foto, tremolant amb la boira freda, dons no anava prou preparat. Desfaig uns 800 m. de pujada per agafar corriol que baixa fort i es va complicant dons hi ha rocs punxaguts i es molt dret al final. Vaig tard i penso que tardaré encara, però després del tram més tècnic de baixada, arribo al Plà de Becies, que es un lloc idílic, on hi ha prat, riuet i pins negres en forma d’avet. Sense entretenir-me gaire agafo una pista més ample que es va arreglant i baixo vertiginosament fins al Coll de Jou, després carretera fins a Sant Llorenç de nou, on arribo a les 13,25 h. Molt recomanable!!
Si voleu veure la ruta en el wikiloc aquí teniu el link:
http://es.wikiloc.com/wikiloc/
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada