Aquest
diumenge el pla pintava una mica deslluït per la pluja, en principi no tocava
ploure però tot el que va caure dissabte va fer a uns quants decantar-se per
fer carretera o be simplement per no posar el despertador.
Així que a
la plaça no hi havia ningú, i just quan sortia per la carretera de Manresa cap
a Can Roca vec el Jero i el seu fill Gabri. El seu fill havia quedat amb uns
amics per fer una sortideta i el Jero, a falta de plans els acompanyava. Jo m’apropo
a Can Roca un moment per veure si pesco algú, pero res. Així que me’n torno a
Òdena i sortim amb el Jero cap als molins.
El Gabri se’n va amb els seus amics cap al Puig Aguilera. Ja fent
pujada, ens adonem que avui és un dia de vent fred i tocacoll…
Un cop a
dalt de la Serra de Rubió ens passem una bona estona intentant localitzar un
sender que baixa i que et deixa quasi a la Font de Can Masarnau. Anem endavant
i endarrere varis cops però no el sabem trobar. Al final agafem el corriol fins
a Sant Pere d’Ardesa i fem un trosset de cami fins a arribar a una trialera (de
les de debò) xula encara que alguns llocs no es pot fer, que ens deixa a la
pista asfaltada de l’Espelt. En fem un tros abans de desviar-nos a l’aventura
per un camí que no coneixem. Fem pujada un altre cop i baixem per un corriol
que coneixia el Jero i que ens deixa a un altre punt de la mateixa pista de l’Espelt.
Arribem fins a baix i ja agafem ja el camí direcció a Òdena. Creuem la
carretera de les Maioles i continuem, jo direcció a can Roca i ell ja baixa per
la carretera cap als Maristes. Arribem a casa d’hora, ja que encara no haviem
parat a esmorzar (tot del tirón, i a bon ritme!), amb quaranta i pico km i 930
metres de desnivell positiu.
Abans, però m’apropo a l’escola a veure l’arribada
de la duatló de muntanya d’Òdena on corren alguns ecos.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada