SENDERS DE NAVARCLES (10 FEBRER)

Com cada any i de cara a una bona preparació per les curses que s’aproximen aquesta temporada, decidim assistir a algunes de les pedalades que s’organitzen en la zona del Bages. Aquesta vegada la cita va ser a Navarcles, la vintena edició dels senders i pintava molt bé, segons informació que ens havia arribat. Doncs no ens havien dit malament!! A les 7h15m del matí del diumenge ens vam reuní al Canaletes, el David Pallares, l’Enric Forn, el seu amic Eduard Calzada, el senyor Jaume Tort que vam tenir d’anar a buscar-lo a casa, ja que s’havia adormit i jo (Raúl Rubio). Amb unes preses impressionants, ja que anàvem amb l’hora al cul! El senyor Forn amb unes quantes imprudències i a tota pastilla ens va transportar en un temps record a Navarcles. Un cop arribats, desembarco, inscripció i a la línea de sortida. Allà vam tenir una sorpresa d’última hora, en Joan Badia també havia vingut, l’únic que no va poder avisar el dia d’avanç i va decidir anar directament, i que ja ens trobaríem. Tret de sortida, era una pedalada, amb la qual cosa no hi havia classificacions ni temps, però això no li treia a ningú d’anar més ràpid que de costum. Ja només de sortida, l’Enric, el Pallares i jo ens vam posar al capdavant, el ritme era animat i les potes no estaven per hòsties!! El dia anterior aviem fet un entreno de 130km a bon ritme i això es paga! El David, que anava de estreno amb la bici nova, es va animar una mica més de lo normal, i de seguida va marxar amb el grup de davant, l’Enric i jo amb 2 o 3 més, vam formar un segon grup. Vam començar a baixar per unes pistes amb bots inclosos, de sobte en un dels bots, em salta el bidó, merda! En el temps de parar a recollir-lo l’Enric hem va marxar. A partir d’aquell moment i fins l’avituallament que hi havia a meitat del circuit, no vam tornar a ajuntar-nos, sempre el tenia a la vista, però en un circuit on el 95% era tot senders i trialeres era pràcticament impossible poder passar als 4 o 5 que tenia al davant. Un cop ajuntats de nou i amb un grupet de 3 més, vam començar a passar a bon ritme, el circuit era impressionat, l’organització havia obert zones noves a cop de xapo, es veia que havien tingut una bona feina, tot era immillorable. A falta de 8km per arribar a meta, al final de una trialera, em vaig aixecar per fer un petit esprint per no perdre la roda de l’Enric, i quina va ser la meva sorpresa, quan la roda del darrera es va sortir del lloc i em vaig quedar clavat, suposo que portava la tanca fluixa i amb tant puja i baixa va acabar per sortir del puesto. L’Enric no em va sentir cridar, això diu jeje!! I va tornar a marxa amb el David Cuñat, sort que darrera meu hi anava el Josep Maria Mir i es va quedar amb mi, per si les mosques era alguna cosa més xunga de lo suposat. Tornem a arrencar, ja ho teníem fet, 8km de plans i baixada i a meta! Érem dels primers en arribar, el David feia 5 minuts que hi era i l’Enric feia un minutet, així que amb la calma, vam menjar la botifarra i a esperar a la resta. El següent va ser el Jaume, que aquest any promet! I una estona més tard, ja van arribar el Joan Badia i l’Eduard. Botifarra, un cafè amb llet en una pastisseria del poble i cap a casa. Bon matí i bona gent, que més es pot demanar.