TURÓ DE L'HOME

Avui com a novetat pels 2 integrants de l'equip E.C.Òdena Bernat i Raül tocaba fer una crono escalada. A les 6h del matí, acompanyats del Fredy i l'Isidre de l'ecapidec, sortíem direcció Sant Celoni. Allà es disputara la que serà la 10ª crono escalada del Turó de l'home (El Montseny) uns dels ports més durs de la geografia nacional, la seva descripció diu que és equiparable a pujar Los Lagos de Covadonga (Bernat diu que el Turó de l'Home li ha semblat més dur). 25,6 km, un desnivell de 1497m i una altitud de 1652m amb nombroses rampes del 11 i 13% arribant fins i tot alguns petits trams del 15% "vamos, un paseillo".
A les 7h del matí ja hi som a Sant Celoni, de bon matí ja s'aprecia la bona participació, unes de les més nombroses, 210 participants. Moltes cares conegudes del mountain bike que ens faran patí de valent amb els seus ritmes.
A les 8h del matí es dona la sortida, un primer tram una mica planer, i de seguida comencen les primeres rampes. Es selecciona un grupet d'uns 30 corredors, que de mica en mica vant perdent unitats, per la meva part al km 10 hem deixo caure, el ritme es massa fort per aguantar en condicions fins dalt, si segueixo aquest ritme, de ven segur que petaré. Bernat per la seva part aguanta el ritme junt amb el nostre company de l'ecapidec Fredy (es la seva 6ª participació) que coneix el port a la perfecció. Duran un parrell de quilometres hi vaig sol, fins que començo a atrapar alguns despenjats, que no s'ho pensen i de seguida es posen a roda meva, així fins que hem fet un petit grup de 5 persones. Arribem a un primer tram, amb un asfalt fastigós i una pendent bastant pronunciada que m'obliga a posar l'ultim dels meus pinyons (un 25), continuo tirant del petit grup, tinc ven clar que si no donen cap relleu baixaré el ritme. Per sort, un passa a donar una mica de suport i comença a tirar, a més s'ho coneix perfectament i hem va preparant per les parts més dures. Arriba un petit descans d'uns 500m, de seguida un trencall a mà esquerra i comença lo més dur del port. L'asfalt trinxat el fa 2 vegades més dur, però com sigui tinc d'aguantar aquest últims quilometres. Amb tota la traca ficada i la tibada de ronyons començo encarà el tram més enganxós del port (terrible), hem trobo bastant bé de cames i el meu cor es comporta a la perfecció.
Només falta 1,5 km i a lo lluny hi veig un E.C.O, no m'ho crec, es el Bernat. Ja imagino que ha petat i que només pensa en arribar, ja tot se la sua. Ja falta mig quilometre i es un fals Pla, baixo pinyons i m'ho deixo tot fins la meta. Amb una mitja de 174ppm i una màxima de 197ppm arribo al cim en la posició 22 amb un temps de 1h22m40s, amb aquest temps a la primera edició del 2000, hagués guanyat i a la resta d'anys estaria sempre amb els 10 primers, una llàstima però s'ha de dir que la gent cada any està més preparada.
Per la meva part estic molt satisfet del meu primer any, espero supera la posició i el meu temps l'any que bé.

Josep Patinyo: Guanyador 1h13m57s
Fredy Garcia: 07è de la general 1h17m?s
Bernat Cañellas: 20è de la general 1h22m30s
Raül Rubio: 22è de la general 1h22m40s
Isidre Moncunill: 123è de la general 1h46m?s