XALLENGE PENEDÈS: PONTONS

Ens trobem a les 7 del matí al Hotel Canaletes el vidalet, la “mama” Lídia i jo (Trusky) pel camí ens trobem l’Isaac que ve amb el seu cotxe per córrer la 4ª prova de la Xallenger del Penedès, que es disputava aquesta vegada al poble de Pontons. Arribem 1h abans del començament de la cursa i anem a inscriure'ns i a preparar-nos pel que serà una de les curses més dures del calendari tant pel desnivell acumulat com pels km totals.

A les 9 en punt es dona el tret de sortida començant amb una senyora rampa de pujada d’uns 500m. que fica ràpidament tothom al seu lloc, jo sense gaire coneixement em fico darrera el Lluis Navarro que s'escapa uns metros respecte el grup perseguidor, ràpidament aixeco una mica el peu pensant que la cursa no seráà1h:30’ com normalment estic acostumat a córrer.

El meu rival més proper com no podria ser d’una altre manera aquest any el Vidaletti sem fica a roda i anem tirant els dos intentant ficar un ritme alt i a la vegada reservant pensant que el final serà dur havent vist anteriorment el perfil. Sobre el primer bucle de 25km la cosa no varia gaire respecte al principi ja que ens movem durant tot el rato junts dintre els 10-15 primers de la general, la cosa canvia ja quant de nou passem pel poble de Pontons i ens disposem a fer una segona volta cap al altre costat de la muntanya d’uns 25km. més. En aquest punt les forces comencen a minvar i és hora de començar a moure fitxa, hem trobo bé i decideixo ficar un punt més, veig que la cosa funciona i cada vegada em vaig distanciant més del Vidaletti, la pega es que no tinc referències a davant i sense saber el que em queda per davant ja que la segona part del circuit no l’havia fet i el conta se m’havia parat en algun moment de la carrera…:S. Passo per un avituallament i crido quants me'n queden fins a meta, em responen que pocs… (¿que son pocs quant portes més de 2h pedalant a una mitja de 170ppm?) Intento concentrar-me i mantenir la mecánica per no cometre errors  i perdre tot el que havia guanyat, de cop i volta veig 3 corredors per davant meu a uns 500m que van fent relleus un dells es l’Albert Torres (vaja, no vaig pas tant malament pel que entreno, penso) comença una pujada forta per pista i els perdo de nou, se que están allà però es que no els veig!!! Gairebé a dalt de tot em trobu el Torres amb problemas a la cadena i el passo, una gran injecció extra d’energia coronu a dalt de tot i baixada a muerte per pista, ultim avituallament i pregunto de nou quants km en queden fins a meta, 5 ultims! (menos mal) Les forces van justes i començo a notar petites molèsties a l’isquiotibial de la cama dreta, trasvesso la carretera i últim km de pujada, intento donar-ho tot ningú per davant ni per darrera (això ja ho tinc) i metà!!!

Pregunto en quin lloc he entrat i 6è de la general i 2n en categoria elit, molt content i a la vegada sorprès perquè el primer d’elit acabava d'entrar en menos d’1 min de mi. Em fico a esmorzar i esperar que vingui el meu company d’equip el Vidaletti, 5min. més tard apareix mig apajarat però molt content per haver acabat dintre el top 10, una gran cursa pels ECOS!!!

Felicitar a la “mama” Lidia per la seva gran carrera i el Isaac (del moñon) pel seu entreno lite que es va marcar. (ves preparant el money pel sopar final de temporada que em fotre a la teva salut! ell ja sap que vull dir…:D)

Això es tot, agur!