A la segona prova del Open de Barcelona ens esperava una carrera dura però a la vegada molt maca en un circuit amb fortes pujades però també senders de baixada molt macos i entretinguts.
Per sort aquesta
vegada no es van repetir les cues de la prova anterior i fer l’inscripció va
ser un tramit, un cop l’inscripció feta a escalfar i veure el bucle inicial que
ens havien preparat, segueixo escalfant i cap a corralinas, allò sembla la Rambla molta gent
tothom amunt i avall per intentar anar al calaix que li toca.
De sortida estic a segona fila sortim i em
vaig colocant bastant bé fins que a la pujada inicial apreto a tope i em quedo
ben situat per afrontar el estret bucle. Un cop passem per meta comença la
volta real al principi una mica descontrol el fort sender de pujada fa que
haguem de posar peu a terra ja que i a corredors d’altres categories pujan
caminant, un cop passat això ja comença la forta pujada inicial per pista, la
faig a tope com puc intentant mantenir la posició que portu i concentrat, la
pujada es fa durissima! i un cop adalt un sender amb tendència a pujar i
pedregos t’acaba de matar, per sort això s’caba i comença una baixada que ens
porta al 1er sender super enpinat i tècnic, allà ja començem a formar la
grupeta del dia amb el Farriol i el Quim Pages i l’Ivan Hidalgo, el Farriol
porta la batuta i començem la resta a testar les seves Explosions marca de la
casa, sortir dels senders i sinonim de explosió del Farri ¡ per sort a la
segona pujada dura es calma una mica i tots 4 la fem junts però abans d’arribar
a meta torna a tensar fort! Passem per meta i vaig una mica fos, l’Ivan Hidalgo
m’anima a seguir els de devant i no deixar-los marxa (gràcies Ivan) començem la
pujada dura i els torno a agafar, toca patir de valent aguantar com es pugui,
un cop a dalt el Farriol tensa fort i amb l’arribada del sender tecnic marxa de
nosaltres, ens agafa 20 segons que ja son irrecuperables, a la segona pujada
dura em deixo la vida coronant per arribar als últims senders per devant de
l’Ivan i el Quim, lúltim quilometre es agònic el Quim m’apreta per darrere però
per sort puc mantenir la posició.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada