PEDALADA DEL SEGRE

Con algo de sueño e incertidumbre, salimos de Odena el Jaume Xaus y yo (el Sergio Trujillo), para realizar la 10ª Pedala del Segre. Llegamos sobre las 8:00h A.M, con un tiempo aceptable. Ya se respira ambientillo. Lo típico, recogida de dorsales, revisión de las bicis y calentamiento. A las 9:00 o´clock, se da la salida a unos 50 bikers, unos para hacer  30 km, otros4 0 y los más makinones 74 km. Como no subida para seleccionar de Ponts a Soles. Ya cada uno se pone en su sitio todo pista hasta llegar a un tramo de carretera comenzando la subida a Sant Ermengol.Esta subida es de más desnivel, aunque el paisaje merece la pena, vistas a Rialb  y su pantano. Llegamos a Tiurana y allí tenemos el primer avituallamiento (solido-liquido).Reciperamos fuerzas y enfilamos  un descenso por el primer tramo de sendero, totalmente ciclables, de mínima dificultad y a la vez muy rápidos bajando hasta Orrioles. Cogemos camino hasta la obaga de la Guardiola y la de Castellnou.Seguidamente seguimos por más senderos estos de más dificultad y terreno mojado y resbaladizo, con escalones incluidos , llegando al desnivel más bajo de la cursa y habiendo cogido previamente el desvio de la ruta de los 40 km. A partir d aquí, veo que el Jaume tiene buenas piernas y volvemos a ascender a un puerto bastante duro o largo alternando la subida por carretera y por sendero. Yo voy cediendo poco a poco hasta que llega un punto que me limito al “na fent que no es poc” esperando que llegue algun plano para poder recuperar. El bueno de Jaume no me deja solo y me va seperando y tirando de mí hasta llegar a Aguilar. (se me hizo durísimo). Avituallamiento líquido y buenas noticias…. Llano y descenso hasta ponts.Comienza a llover y  esto parece que nos de alas cogiendo muy buen ritmo los últimos 10 km tirando muy fuerte tanto en llanos como bajando. Llegamos a meta en un tiempo de 2h53´ con 40 km en las piernas.Solo queda disfrutar del bocata y felicitar a la organización. Todo perfecto incluso después de la cursa vimos un poco del Madrid- Betis y me di cuenta de que hoy había sido un gran dia….. Je je je.

OPEN BTT ESPARRAGUERA

Al coincidir el Open BTT d'Esparraguera amb la pedalada pro marato de TV3 de Vilanova del Camí ens trobem nomes el Hilario Canales i el Jaume Xaus disposats a fer els 45 Km d'aquesta prova, ja que la resta de membres habituals del ECO opten per fer la coneguda pedalada de Vilanova.

Només arribar al lloc de sortida ja es veu un gran ambient amb molts bikers rodant pels carrers, el primer pàrquing ja esta ple i anem al del funicular que encara esta buit. Agafem les bicis i anem a la zona de sortida on recollim els dorsals i ja es posicionem a la línia de sortida per mirar de sortir al davant. La sortida es neutralitzada per dins Esparraguera però no ho sembla, el cotxe del davant va tan embalat, que sembla el ‘Safety Car’ atiat pel grup davanter que de seguida s'allunya al temps que em passen bikers per tot arreu, dreta, Esquerra, per l’acera, jo opto per anar a un ritme moderat pensant en els 25 km de pujada i el Hilario opta per seguir el ritme dels capdavanters. De seguida passem a l'esquerra de l'autovia i comencen les pujades llargues però amb desnivell mig. De tant en tant alguna zona de corriols en mig d'una arbrada trencant la monotonia de les pujades, les vistes molt boniques amb la muntanya de Montserrat a la banda dreta alleugen una mica la ascensió. Als 10 km parem en el primer avituallament i recuperem forces, queda la part mes dura, pero primer fem un llarg i estimulant recorregut per corriols en pendent lateral molt macos i variats que ens portant a la part final del tram de pujada on després de baixar una trialera ens fa baixar per sota la autovia on ens espera un pepino de pujada que ens porta ja creuant l'autovia, per sota, al darrera del Hotel Bruc on arribem després de un llarg rodeig en pujada. Aquí fem el segon avituallament i em trobo amb un biker amb rampes a les cames al que animo dient-li que s’animi que ja nomes queda baixar. I comença el descens, primer per pistes rapides pel mig del bosc, després per corriols d'alta velocitat  amb corbes, muntanyes russes i girs de 90º. Una delícia fer-los però també s’ha d’anar amb control, pel final veig un accidentat sagnant ates pels sanitaris, cal disfrutar-ho al màxim però també anar amb molt de compte per la velocitat. Arribant a Collbató la cosa es complica pels nombrosos cotxes i creuaments de carreteres i ja a partir d’aquí mes pista rapida fins arribar al nucli d'Esparraguera. Al final 45 Km espectaculars on hi ha hagut de tot i força. El Hilario acaba amb algun ensurt el 38 , jo amb 15 minuts de diferencia el 95 de 400 bikers que van fer el recorregut llarg i uns 300 els curt.

Felicitats als organitzadors i esperem que la propera sigui del mateix nivell.

Animo als que vulguin a apuntar-se a La Rialb BTT Tour de Ponts: http://www.pedaladadelsegre.com

Dades de la sortida :

http://www.endomondo.com/workouts/vezTUvvIHxI

Nombre	Open BTT Esparraguera
Deporte	Ciclismo, montaña
Hora de inicio	16-oct-2011 10:01
Distancia	46 km
Duración	2h:36m:12s
Velocidad Prom	15.3 km/h
Velocidad Máx	44.4 km/h
Calorías	1765 kcal
Altitud	168 m / 634 m
Elevación	889 m ↑ / 917 m ↓

LA MONTSERRATINA

El passat diumenge 30 ens vem trobar a la plaça d’Òdena el Kiko, el Josep Mª, el Ramon, el David Rubio, el Jaume Xaus, el Jaume Tort, el Jero, l’Alex i jo, tota una bona colla, disposats a fer la Montserratina, alguns per seguir fidels a la tradició i altres com jo que s’estrenaven a la cita.

Haviem quedat d’hora, a les 8:00 del matí, però el canvi a l’horari d’hivern ens havia regalat una horeta més per descansar al llit.

Després de debatre sobre l’equipació que ha triat cadascú (hi ha desde maillots curts, llargs, manguitos i fins i tot impermeables! doncs hi ha algun previsor que diu que a Montserrat la cosa es posa negra de seguida) decidim anar tirant, i agafem el cami de la Raval d’Aguilera, arribem fins al corriol de la telefònica que ens porta a la rotonda de Maians. Allà seguim pedalant i arribem a Sant Pau de la Guàrdia, on trenquem a l’esquerra per seguir el camí que ens portarà pràcticament fins a can Massana. A partir d’aqui, toca carretera fins a Montserrat així que anem tirant. Hi ha una boira densa que pràcticament no et deixa veure més de 2 curves, i al cap d’uns metres ja tenim els guants molls, el manillar també i cal anar amb compte, doncs els frens comencen a grinyolar per la humitat. Sense cap contratemps arribem a dalt. No són ni les 10:00, però hi comença a haver aglomeració de ciclistes, entre mountain-bikers i ‘ruteros’. Ens donen un tiquet perque recollim el pin commemoratiu de la cita, tot i que alguns haguéssim preferit un tiquet per una botifarra!!! Dit i fet recollim el pin i cap a esmorzar!! Quan sortim del bar, ens adonem que fa un fred considerable, així que decidim començar a pedalar ràpid per agafar temperatura. Comencem a desfer el camí exactament a l’inversa i aviat arribem a prop del puig Aguilera. Com que és d’hora agafem algun caminillo per arribar a una de les trialeres del recorregut Anbaso d’Òdena. El kiko ens fa de sherpa i ens posem mans a la massa. Ens assegura que passarem per trialeres guapes però 100% ciclables. El Jaume Xaus, però, posa en dubte el concepte que té el Kiko de ‘ciclabilitat’. Després intentem fer algun tros més però ens desubiquem temporalment amb tot el fotimer de canvis que hi ha hagut amb la construcció de la carretera de Manresa. Acabem agafant un camí que puja com l’Euribor en plena bombolla immobiliària i ens fa suar a tots  el que no haviem fet durant els trossos de carretera. Al final anem a parar a dalt del Puig Aguilera i acabem fent la baixada ràpida pel camí que va a la Raval. Entrem a Puig Rabat a fer una mini trialera de despedida que ens ensenya el Josep Mª, i... cadascú cap a casa seva!!

No ens posem d’acord a l’hora de determinar quans km hem fet en total, sembla ser que cadascú porta el contaquilòmetres configurat a modo ‘casero’, però vindrien a ser uns 60 i pico.

SORTIDA PORT DEL COMTE

Us vull explicar la ruta que vaig fer dilluns dia 31 d’Octubre, doncs la recomano per la bellesa de la zona on va discòrrer i les vistes impressionants de les que pots gaudir.

Vàrem sortir amb el Màrius a les 8h. del matí de Sant Llorenç de Morunys. Per escalfar cames vàrem pujar a Coll de Jou per la carretera fent els 8,5 km. de pujada en 44 minuts.

Arribats al Coll començava aquesta ruta d’alta montanya, agafant el camí que puja cap al Plà de Becies, el deixem a la segona curva, seguint un corriol que va en direcció a les pistes de Port del Comte. Es un camí incómode, dons hi ha pedres i quan portem mitja pujant en una paella de pujada forta el Màrius trenca la patilla del canvi. Després de mitja hora intentant deixar la cadena en pinyó fixe, no ho aconseguim i el Màrius té que tornar cap a casa, sort que tot es baixada (després m’explica que trova una trialera de pedres i la baixa jugant-se el físic, però ho passa bé). Jo segueixo la ruta en pujada cada cop més forta, arrivant finalment a un collet i baixant a l’Hotel de Port del Comte, a la base de les pistes. El track segueix amunt pel mig de les pistes, pujant fins a la zona del Sucre, d’aquí al telecadira de la Bòfia i després en pujada inhumana, pit al manillar i el cul a la punta del sillín, fins al telecadira base d’Estivella. Després es puja un camí molt bonic envoltat d’avets, fins a la zona més alta de Estivella, on ja s’avisten els cims del Pirineu després de la primera nevada del hivern. La temperatura ha baixat en picat fins a uns 7 graus i buja un fort vent. Per sort fa sol i aguanto bé. Des d’aquest punt el camí quasi no es distigueix, es com una marca de pedres més apretades i vaig pedalant amb dificultat. Em trovo uns excursionistes que van a pujar al Cim de la Tossa Pelada (2.385 m.). M’expliquen que hi ha bikers que hi pujen, però donat que ja son les 12 h. del migdia i fa molt vent, no m’ho aconsellen gens, hi ha molt tram a peu. Per contra el camí passa per el Cim de Pedró que té encara més alçada (2436 m.), però que es pot pujar tibant de plat petit i pinyó gran i apretant les dents pel desnivell i el fret. A dalt la foto, tremolant amb la boira freda, dons no anava prou preparat. Desfaig uns 800 m. de pujada per agafar corriol que baixa fort i es va complicant dons hi ha rocs punxaguts i es molt dret al final. Vaig tard i penso que tardaré encara, però després del tram més tècnic de baixada, arribo al Plà de Becies, que es un lloc idílic, on hi ha prat, riuet i pins negres en forma d’avet. Sense entretenir-me gaire agafo una pista més ample que es va arreglant i baixo vertiginosament fins al Coll de Jou, després carretera fins a Sant Llorenç de nou, on arribo a les 13,25 h. Molt recomanable!!

Si voleu veure la ruta en el wikiloc aquí teniu el link:

http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=1349253

VI FALCONADA DE SABADELL

Vaig participar en la VI FALCONADA DE SABADELL, on es medeixen els bikers de Sabadell i voltants, on corrien els meus compays de gimnàs de Terrassa. Amb més de 1.000 inscrits, 650 corredors vàrem optar pel recorregut llarg de 58 km. amb desnivell positiu acum. de 1.300 m. Degut a que la sortida estava en un carrer estret i a la gran quantitat de corredors, calculo que vaig sortir amb unes 250 bicis devant meu. Per això vaig sortir molt fort, dons no volia trovar taps en la primera trialera, i així vaig anar passant nens, ciclistes que s’ho prenien amb més calma, fins i tot vaig avançar un tandem,.. Cada vegada el nivell era més pro, i em vaig situar entre els 50 primers. No coneixia bé el recorregut, per la quantitat de km. el desnivell no podia ser molt fort, amb lo qual vaig optar per portar sempre un ritme alt, si a la darrera part de la cursa no tingués força ja afluixaria. Vaig seguir avançant corredors, guanyant posicions al no parar a cap control, només al darrer per carregar aigua, menjant només 2 barretes. Bé també vaig afluixar per donar el tronxa a un noi que havia trencat la cadena, estava fort i em va atrapar més endavant i m’el va tornar. El recorregut va pujar des de Sabadell fins a Castellar del Vallés, després planejar i tornar a pujar fins a Sant Sebastià de Montmajor, a la darrera pujada forta a Can Catafal, al km. 30, vaig afluixar doncs no aguantava el ritme del grup i em van avançar 8 o 10 corredors, després a la baixada en vaig avançar 3 per seguir fins a la meta i arribar en la 47ª posició. Cursa molt ben organitzada, bona combinació de pista i sender i ben marcada. Quan tingui alguna foto ja us la passaré.

DIUMENGE 23 OCTUBRE: La LLACUNA

Aquest diumenge ens trobem a Sta.Mgda. de Montbui cinc integrants de l'ECO: Kiko, David Rubio, Jaume Xaus, Josep M. Comaposada i En Ramon Tapiolas que ve acompanyat de l'Àngel, membre de la "Penya biberó". En Ramon ens porta pel costat del riu Anoia entre Igualada i Montbui per enfilar pel marge del camí de "La Font Trobada" en direcció al cementiri. Un cop arribem a Montbui poble seguim el camí fins al "port de la portella" i canviar de carena fins a La Llacuna.
Decidim anar a esmorzar al vell mig del poble amb un "bon servei" i, tot mirant la televisió ens assabentem de l'esgarrifós accident en la cursa de MotoGP i que alguna cosa greu li ha passat a en Simonchelli. Quan ja estàvem a punt de fer el cafè apareix per la porta en Sergio Trujillo que, com passa molts cops, s'ha adormit.
Un cop tips i reagrupats reprenem el camí fins al castell que hi ha tot just a sobre La Llacuna, en el qual trobem una salamandra que vol creuar tranquil·lament per davant nostre. En aquest punt baixem per un sender estret molt agradable, però que comença per unes escales que fan baixar de la bici a tothom menys en Ramon, es clar. Més endavant penjarem els vídeos al youtube. Continuem el camí fins arribar a Rofes passant per un sender també bastant estret però que és "100% ciclable", que permet gaudir del camí als que els desagraden les "trialeres". Creuem la carretera i reprenem el camí de tornada a Montbui poble, amb un esprint de baixada espectacular que fins i tot l'Àngel pregunta si hem pagat l'esmorzar. Per acabar la sortida arribem al punt de partida de Sta.Mgda. de Montbui pels volts de l'una del migdia. Una sortida amb uns 800m de desnivell acumulat i 40km de recorregut, una mica més pels d'Òdena.

Josep M: Vídeo de La Llacuna 1: http://www.youtube.com/watch?v=CBGODfZ7ZzA

Josep M: Vídeo de La Llacuna 2: http://www.youtube.com/watch?v=dEY1CMijY9A

 

PEDALADA PER LA MARATÓ VILANOVA DEL CAMÍ

Un altre any ens retrobem de nou per participar en aquesta proposta solidària per recaptar diners per la Marató que aquest any es destina a la regeneració i transplantament de teixits. Integrants de l’Eco fem acte de presència, entre pros i membres de la colla dels diumenges com Ramon Tapioles, Josep M. Comaposada, Kiko, David Rubio,  Jero, Àlex,el fill del Jero i Jaume Tort. L’espera se’ns fa llarga desitjosos de començar i treure’ns el fred que fa aquest matí. I comença la sortida. Els pros , ben situats a l’inici ,posen aviat terra de per mig. Els altres ens anem dispersant pel gruo  a mesura   que pugem cap els dipòsits, la primera ascensió de la ruta. Al capdamunt de la pujada es pot escollir entre la ruta sencera o un recorregut  retallat. Tots ho tenim clar i agafem a  l’esquerra cap a la Pobla.  En el camí anem parells en Kiko i jo i  ja presenciem una caiguda , sense incidents per això. Pujant per la pista asfaltada al castell, la segona ascensió,  enxampem a en Ramon el qual no pot satisfer el seu desig de baixar per la vessant de darrere pel mal estat del terreny. Posteriorment, després de córrer plans  un instant prenem  una forta baixada molt pedregosa que , sense dubte, ens  engarrota els braços i els dits. Quin mal moment! Però s’acaba i tornem a remuntar amb el que és la tercera pujada. Seguim el PR que creua la serra de Collbàs i amb sorpresa veiem aparèixer fletxat en Jaume Tort per darrere. Atònits, només traiem en clar que  s’havia perdut i que intentava recuperar posicions. Quin maldestre!  De nou , sortim  als dipòsits i continuem  amb el que és  el recorregut curt. Fins a Carme és baixada , però l’acumulació de bancs de sorra en la pista de descens fa que els revolts siguin perillosos. Malgrat això,  arribem i parem un moment a l’avituallament. Així en ajuntem jo, en Kiko i en Ramon. Tots tres, doncs, sortim de Carme per agafar la pista al santuari de Collbàs, la quarta pujada del dia. Al cap de tot arribem junts en Kiko i jo per continuart  pel sender que va a la pista de la Portella  i girar en direcció Vilanova. Algun sender i seguim per una altra pista que ens  fa tornar a ascendir la serra de Collbàs en una última ascensió que es fa dura i pesada i que serveix per agafar la trialera dels esgavellats i sortir a baix de la pista dels dipòsits. I ja només resten uns quilòmetres  sense complicacions per allargar la ruta i fer els 33Km. estipulats.  Tots finalitzem la ruta sense haver de lamentar res i molt satisfets de la cursa i  l’organització. Tots? Bé, en Jaume Tort , que potser ha fet més quilòmetres que ningú, encara es pregunta  com es que apareix a la classificació del recorregut  curt i a més l’últim.  Coses del directe diríem!