CRÒNICA ANBASO ÒDENA

Ja que és l’única cursa que he fet aquest any i la última que faré, m’he decidit a escriure la crònica!!

Així que passo a descriure una visió molt diferent, segur, del que és una cursa del Anbaso!

Per començar, llevar-se a les 6:30 hores, perquè a les 7 estàvem convocats tots els membres del club i col·laboradors. A questes hores del matí, entre l’estrès i els nervis a veure a qui li entra tot el necessari per tenir les energies suficients per la cursa: una peça de fruita, els cereals amb el iogurt, un cafè que també va bé, i a poder ser una torrada amb no sé què….total que el primer pas ja el vaig fer malament, evidentment em vaig menjar el primer que vaig enganxar i dóna gràcies!!

Arribem i a la plaça ja hi son la gran majoria i es comencen a repartir les tasques i a fer-se tot el necessari perquè estigui tot apunt per quan arribin els corredors. I es que a les 7:30h ja n’hi ha que comencen a rondar per la plaça i voltants(però que no dorm la gent!!!)

Es comencen les inscripcions i els escalfaments previs, mentre el Viladoms el tenim donant la volta de reconeixement que totes les fletxes estiguin correctes. Tan escalfar…a les 8:30h a mi se m’ha acabat la feina, si no paro de rodar, estaré cansada quan comencem a pedalar!! Després de la Ruta del Ermità tinc les cames tan trinxades i la ment crec…que la veritat és que les meves sensacions són bastant dolentes, vaig pedalant i vaig pensant…qui et mana a tu posar-te en aquests “fregaos”, i vaig pensant…això no és per domingueras com tu!!

La speaker de luxe ens dóna les indicacions i comença la sortida neutralitzada, que el policia seguint les indicacions del Bernat surt exactament i literalment a 5 km/h. Els del darrera (jo entre ells), fent equilibris varis per no caure, no sigui que ja aterrissis davant tot el personal i allà la plaça…no seria un bon començament!! Foto!!La Susanna preparadíssima fent el reportatge a tothom!!

Comencem a pedalar, quan jo faig la primera pedalada amb força, segur q l’Enirc, Bernat, Pallarès, Raul i companyia ja passen pel Km 3, mínim! Arribo a la primera trialera (primer tram complicat per mi), i PIM, PAM, voltereta!!!Primera aterrissada!!Sense conseqüències físiques. Mentals sí: “si comencem així, a veure com acabarem, penso en els meus interiors”, perquè clar, trialeres n’hi ha unes quantes!!

Arribant al primer control pensava que m’ofegava, el Josep Mª allà esperant amb l’aigua, es veu que també s’ho pensava, quins primers 10 km tan durs!!Decideixo baixar el ritme i prendre-m’ho amb més calma (em sembla que em vaig passar, per això...jeje). Així que el Jordi i jo comencem anar a un ritme més assequible per mi, i hi ha un punt en que cada cop anem trobant menys gent, i al final sembla que anem d’excursió els 2 sols!!

I jo anar taladrant.. . Jordi encara queden pujades? I el Jordi sempre contesta que sí!!Al Km 27 ja em contesta que no, però clar, es que ja veig Òdena allà al costat!!Menys mal...vaja 30 km, ni un pla per recuperar-se!!Per mi, molt durs i molt cansada, però un circuit molt xulo!Per la resta de corredors, segur que el millor circuit del campionat fins ara!!

Sort que a l’arribada m’esperava el Bernat amb una motxilla de regal (tongo NO, envidiosos)!! Ja està tothom dutxat i menjat, i jo no puc ni respirar, i encara hi ha qui et pregunta: què t’ha passat?? A sobre!! I clar, és allò, ehhhh, que són 30 km de pepino pujada, trialera, pepino pujada, trialera, pepino pujada, trialera.., etc, i una servidora va fer el que es va poder!!!

I encara quedava recollir-ho tot!!! Sort que entre tots la cosa va anar ràpid! I s’ha acabat. Cursa d’Anbaso feta.

Felicitar-vos a tots els que heu fet possible la cursa, crec que va anar tot molt bé, reiterar els agraïments a tots els què hi vau col·laborar, agraïments personals al Jordi per ser el meu sherpa i acompanyar-me en la cursa, i finalment donar unes gràcies especials a l’ànima d’aquest club, la Marta (que com els agraïments els va fer ella, no surt enlloc...i no ens la podem deixar).