TRANSCATALUNYA 2011

El diumenge 12 vàrem córrer amb el Màrius aquesta cursa de 190 km amb 3.500 m. de desnivell positiu, sortint des de l’estació d’esquí de la Molina fins a arribar a Barcelona, concretament al Poliesportiu de la Mar Bella a costat del Fòrum.

A les 4,00 h. estàvem esmorzant, per sortir a les 5,00 en punt, molta son però també molta ilusió de còrrer amb 400 participants. Road book preparat, frontal i amunt, sortim entre els 60 primers, i comença la pujada fent giragonses per les pistes des de 1450 m a 2100 m.d’alçada. A la part final el Màrius es distància i segueixo amb altres companys de ruta. Comença a despuntar el dia i ens despertem de veritat amb la primera baixada d’infart, pista llarguíssima i molt dolenta amb quantitat de pedres i reguerots que al principi intentes esquivar però després saltes per sobre. El portaplànols comença a ballar, i em temo que es trencarà.

Arribem a la Pobla de Llillet, i comença l’altre port bèstia de la jornada, amb unes primeres rampes en corba. He fet un tros de carretera molt ràpid, i a la pujada veig el Màrius, i m’afegeixo al seu grup. Aquest port es fà etern doncs havíem baixat a uns 1.000 m i tornem a pujar a 1.700, amb l’afegit de que el terreny està enfangat i a molt punts la bici rellisca. Ha estat molt selectiu, el cos està ressentit, i total al arribar a dalt portem només 50 km. Bé, després a disfrutar de les baixades per pista i algun corriol, i anar passant controls (en total n’hi havien 8 amb els seu corresponent avituallament), s’em trenca definitivament el suport del portaplànols i li dic al Màrius que millor anem junts doncs es molt fàcil perdres. Jo vaig posant a 0 els parcials i ell va indicant la ruta, i tenim 3 corredors que al veure que controlem ens van seguint i cooperant als trams ràpids on ens donem alguns relleus. Tot i així, ens perdem 2 cops, en el primer fem uns 4 km. de baixada, que després hem de desfer de pujada. En el segon seguim una pista errònia però després de donar una volta arrivem feliçment al control.

A l’hora de dinar, un plat de pasta, fruita, fruits secs, barretes i a tornar-hi sense perdre gaire temps. Aquesta edició ens porta la sorpresa que a la zona de Monistrol de Calders i també fins a Sant Llorenç Savall, el recorregut es molt trencacames, amb lo qual el ritme es més lent que en l’anterior edició. També ens han afegit una pujada de 400 m. al 26% de desnivell, adelantem a peu alguns corredors que de les rampes a les cames  no poden ni caminar.  El fang també ho complica tot molt i arrivats a la zona que travessem el riu varis cops, en la part que tenia més cabdal, el Màrius, que no posa mai el peu a terra, quan està a mig riu cau de costat, bici a dins l’àigua i queda ben remullat. També es mulla el roadbook, per sort jo havia guardat el meu al maillot i podem seguir, amb els peus i cames ben molls.

Després del tram final de molts quilòmetres de pista més rodadora, i d’algunes rampes curtes, arrivem a Castellar del Vallés i finalment a Barberà, on finalitza el tram cronometrat, marcant 183 km, a les 17,15 h. de la tarda. Després 20 km. més tranquils fins a Barcelona, on ens espera un bon berenar, després d’haver rodat 12,15 h. amb molt poques parades. Les dades del pulsòmetre eren tremendes 8560 calories cremades, 204 km., temperatures de 9º a 34º, màxima de velocitat a 69 km / h. (confirmada pel comptakilòmetres), hores i hores en zona FC,…

El Màrius arriba en la posició 90, i jo a la 94, no està malament considerant que em perdut força temps amb el seguiment des road book i en els bucles que hem fet, ens va adelantar un grup molt gran de corredors. El Màrius va anar al meu ritme, si hagués seguit sol podia haver fet una posició molt millor. No hi ha premis per categories, però si pel participant més jove i més gran, el Màrius era de llarg el més jove i el dijous tindrà el seu premi, però el reconeixement ja el va tindre per part de molts corredors que el felicitaven i es quedaven sorpresos de com anava amb els seus 15 anys.

Fins a la propera, però que de ben segur serà mes curta.!!