DIUMENGE 13 MAIG: COGOLLÓ

El diumenge passat ens vem reunir el Josep Maria, el Truji, Kiko “el incombustible” i l’Artur. Després de posar-nos al corrent dels últims aconteixements sortim per la banda de la carretera de Manresa, i anem enllaçant camins fins a la pista que puja al parc eòlic. Travessem el Pla de Servitge i agafem la direcció a Castellfollit. Aviat trenquem a l’esquerra i baixem en direcció al Clot del Grau. Ens tornem a desviar i agafem una vertiginosa baixada que ens du de cap al Pantà del Montaner. El Josep Maria s’ho pren a la valenta i ens deixa a tots enrere!! Com baixa la Trek!! Ara però toca recuperar el que hem baixat i més, perquè hem d’arribar fins a l’ermita de Sant Miquel de Grevalosa / Gravalosa (ho trobem escrit de les dues maneres). Al cap d’una estona i amb el cos ja ben entrat en calor hi arribem i fem les fotos de rigor, ja que el paisatge és ben xulo. Des d’aqui ens hi posem un altre cop i al cap de no gaire ja estem al cim del Cogulló. Ens prenem una estoneta per menjar els entrepans que portàvem, ja que com haviem decidit, no parariem al Castellfollit degut a unes petites desavinences que hi van haver en l’últim intent, jejeje! Amb la panxa plena, comencem a tirar avall, com no, per la trialera, i un cop a Castellfollit decidim fer un tros de pista per encarar-nos una mica a Òdena. A partir d’aqui, i com que anem molt bé de temps, comencem a enllaçar senders i trialeres fins a acabar exhausts. Sort que en un d’ells ens creuem amb dues noies que passejaven uns gossos i ens fan pujar les pulsacions (quins béns de Déu!!!). Bé, com anava dient, al cap d’una estona arribem a Òdena, això si, amb les cames i els braços amb senyals de guerra d’algun corriol amb massa densitat de branques! Com que encara és d’hora tenim temps de fer un beure al bar abans de despedir-nos. Acabem amb més de 40 km i un desnivell positiu (segon el pulsòmetre) de 950 metres.