dimecres, 30 de maig del 2012

OPEN TARADELL 2012


Aquest diumenge ens tocava córrer l’Open de Taradell. Al matí ens trobàvem l’Enric, la Marta, el Raúl, el Jaju, el David i la Meri per anar cap allà. Alguns ja havíem vist el circuit el dissabte, que era el mateix de l’any passat, molt entretingut, amb molts corriols, algun baixador ràpid i enllaços de pista. 

Fem l’ inscripció i per allà només veiem a l’Eva Bachs, així que aquesta setmana serem poquetes fèmines. És per això que ens fan sortir junt amb els Master-30. Donen la sortida i allà al darrere les fèmines sortim com podem. Esquivo a un noi que li ha sortir la roda del darrera, miro endavant i veig a la Marta que surt a tope, em poso darrera seu i anem fent el bucle avançant a uns quants corredors. Després l’animo que es posi a roda, i sento l’Olga del Fèlix que cridant diu: “Martaaaa!!! Posa’t a roda de la Meri!!!!”. M’anava girant i la veia allà, però després de l’estampida dels Màster 40, s’en va tot a la porra,  veig a l’Eva i no a la Marta i llavors si que he d’apretar perquè no em passi. S’ha de dir que en aquesta sortida dels Màster 40 a pocs segons de la nostra, ho passem malament,... ja entenem que surten molt espitosos, però és que sempre ens enganxen al corriol, i és molt difícil poder continuar perquè ens van avançant per tot arreu, cauen davant nostre perquè avancen de qualsevol manera, i això ens fa posar bastant nervioses.

Després d’això, ja agafo el meu ritme, pensant en que només faríem tres  voltes, i així va ser. A la última volta, cap a la meitat del circuit, em passa el Jaju demanant pas, seguit del Pallarès que es veu que es pensava que jo era el Jaju, perquè no s’havia posat “les gafas del cerca”, i finalment em passa el Forn, que ja m’estava cridant que no em girés, ja ja ja,.. Forn!! Que jo controlava si venia la Marta o no!!! 

I arribo a meta amb 3 voltes i em diuen que ja està, el Pallarés cridant d’un tros lluny: “no paris que te’n falta una!!!!!!!!!!!”, i jo amb l’Àrbitre a davant, que em deia que sortís del circuit, cridant: “Noo!!! Que l’àrbitre diu que ja està!!!!! ”,.... en fi,... m’espero a que arribi la Marta per celebrar que per primer cop aquest any pugem al podi juntes, cosa que em fa molta il·lusió, i això vol dir que està a tope i amb ganes de donar guerra!!!!!!!  Enhorabona Xati! A seguir entrenant!!!!