DIUMENGE 9 OCTUBRE: PLA DE RUBIÓ

8'15 quedem a Can Roca el David ,Tort , Comaposada , Ramon ,Truji i Kiko .
El dia comença més aviat fresc ; alguns anem curts , i d'altres llargs ; ningú sap quina és la decisió encertada . Però tots convençuts da que al cap de poca estona , la temperatura interna anirà a més . I així és .
Enfilem direcció als molins i , a mitja pujada el JM. s'ens comença a quedar ( venga "nano ", que no és tan difícil ) . però de seguida es dona compte de que el problema no és físic ; el buje del pedalier està força estrabat ; amb el qual té de proporcionar força extra per acabar l'ascensió .
Un cop a dalt , el tema ja no preocupa , dons ara ens toca muntanya avall . Travessem la carretera de Les Maioles , tot enfilant a la dreta per la pista asfaltada que porta a Rubió ; però que abandonem per començar a fer les primeres trialeres . Aquesta vegada modifiquem la ruta principal que porta a l'ermita de Sant Pere d'Ardesa , per un camí inferior , ja conegut ; però igualment bonic . Un cop superada l'ermita , seguim per un llarg corriol que es transforma en trialera on , quedem tots sorpresos , el Kiko " està que se sale " , el nano comença a baixar com si d'un professional es tractes , deu ni do !!!!!!!! . Un cop a baix . pista asfaltada tranquil·la ; en busca del entrepà ; decidim anar al bar dels moteros ; ja que en el qui hi ha abans , l'ultima vegada , el tracte no va esser correcte i força car .
Bar curiós ; molt ben customitzat rollo Harley ; cambreres a l'estil , programació Tv. apropiada ,"+ 18 " etc etc ....      Ahh!!! per cert , el esmorzar molt bó , ja s'em anava el cap recordant ... ... ??
Sortim i decidim anar per varis camins d'una ruta que coneix bé el David , i que ens porta sobre Jorba ; i com no ! , ja adalt li prenc el relleu per enfilar tot un seguit de corriols i trialeres que ens porten a l'entrada del poble ; divertit . Seguim un tros de carretera i , passada la bòbila , trenquem a l'esquerra fins Can Massarnau , per camí i algun tros de corriol fàcil , però entretingut .
Dia agradable i ben aprofitat ; amb 40 km. pels d'Igualada i un xic més pels d'allà dalt .

DIUMENGE 2 OCTUBRE: CARME

Ens  trobem a les 8:15 a Can tito tot un bon grup  format ; Rafa Urrutia ( pare)  Rafa Urrutia       ( fill)  David Rubio,  Tapi,  Josep Mª,  Xaus, Kiko, Jero, Aleix i Jaume Tort.  Ens dirigim cap a pujar els dipòsit de Vilanova del camí, en arribar a dalt agafem rumb cap a la ermita de coll Bas, en allà baixem fins Carme a esmorzar, era una mica d'hora però decidim en quedant-se.

Tot seguit havent recuperat forcés trenquem cap al camí que arriba fins al cementiri de Carme, trencat cap un altre camí que en porta fins a dalt de tot la cantera de Orpí. En que ens trobem  una mica fotuts per no saber anar,  no hi han camins , tan sols hi ha un corriol que puja cap amunt  la muntanya…. Decidim  anar-hi,  els primer torç cap problema  es fa es una mica tècnic però be, ara desprès  els terreny es dificultós fins arribar a trobar la pista.

En arribar a dalt de tot, trenquem cap a direcció la pobla, fem el camí que es converteix en un corriol amb bastanta pedra,  i ens porta a mitja pujada d’anar a la cantera de Orpí. Baixem fins al cementiri. En allà, els Rafas ens deixen, Rafa pare esta cansat i diu no vol continuar i torna cap a casa en carretera. Nosaltres agafem  Camí que ens porta cap a la torre de Claramunt,  fem  el circuit de la  cursa d’esquiador de la torre. En arribar a la torre parem els 8 restants que som per fer una Fanta, aquarius , coca cola o cervesa.

En acabar fem rumb cap el barri del xaró, passant pel corriol que ens porta la pobla i d allà per al lateral de la via del tren fins a Vilanova del camí, igualada i Òdena. Total 35 km aprox. 

Outdoor Experience Barcelona

Aquest cap de setmana es disputava l'última prova de la copa catalana, a Barcelona, dins de l’Outdoor Experience. Tot un cap de setmana de proves a l’aire lliure, sempre pels voltants de la muntanya de Montjuïc.
Ja el dissabte, alguns corredors del Pinturex-Òdena van participar a la duathló (16km amb bici, i 6km a peu), i amb una destacada participació:

Oriol Duran 12ena  general, 1r junior
Enric Vidal   19è     general, 12è èlit
Lídia Borràs 3era    general,  2a èlit

Diumenge es celebrava la última prova de la Copa Catalana Internacional, prova de categoria E3, i amb la participació de professionals del mountain-bike com el francès Marc Colom.
Abans de la cursa èlit, tocava la primera sortida, amb els màsters, juniors i fèmines. Aquesta és la meva prova (sisi a mi el Colom em treu les pegatines), i em disputava la tercera posició de la general. Conscient que ja no estic en el millor moment de forma de la temporada, esperava que els meus rivals tampoc poguéssin treure gaire rendiment.
Amb els nervis a flor de pell, es dóna la sortida, amb el rival directe colze a colze, faig una sortida fulgurant, col·locant-me en els primers metres de la cursa en 2a posició, evitant tenir alguna enganxada amb algun corredor. El ritme és altíssim des del primer moment, em noto fresc i amb força, la motivació és màxima.
En el primer tram de pujada veig que els meus rivals es troben forts, i que no podré aguantar el mateix ritme durant tota la cursa. Igualment, intento mantenir-me en el grup capdavanter, per poder sortejar ràpidament les fèmines i el juniors més lents.
A partir de la segona volta em veig obligat a baixar el ritme i a regular-me per arribar. Em poso nerviós, ja que veig que perdo posicions i no aconsegueixo conduir la bici amb finura (necessari en el revirat circuit). Però amb els ànims de tot l'equip i veien que el rival directe a la general es quedava enrera, vaig intentar mantenir la concentració i anar tant ràpid com podia. També em va ajudar molt saber que el David Pallarès estava per darrera meu controlant la cursa, em va animar a seguir apretant fort i distanciar el rival. Són detalls de molt valor en moments de tanta tensió.
Les dues voltes següents vaig anar mantenint el ritme, sabia que hi havien hagut avaries mecàniques entre els meus rivals i estava més tranquil, ja tenia la 3r posició de la general quasi assegurada.
Arribant a la línia d'arribada vaig tenir una agradable sorpresa quan vaig veure el David, esperant a la valla, per deixar-me passar. S'havia col·locat en 7ena posició. I tot i poder fer una 10ena posició en la general del campionat, va decidir cedir-me uns valuosos punts per si hi havia algun contratemps en la classificació general.
Destacar també la 4a posició de l'Isaac Riera en categoria M30, la 5ena posició de David Verdaguer en M40, finalitzant en 9ena posició en la classificació general, i la 2a posició de la classificació general del campionat de la fèmina junior Penélope Verdaguer.
En la segona sortida, van participar Joan Rigol i Sergi Pujabet. La prova va extremar la seva duresa per la calor que feia. En Joan va finalitzar 28ena posició de la general, i 16è en categoria èlit. En Sergi Pujabet, amb problemes amb la cadena desde la primera volta, va poder acabar la cursa 47ena posició de la classificació general, i 26ena posició en categoria èlit.

Com a equip valorem molt positivament la temporada 2011 a la CCI, finalitzant en 7ena posició de 31 equips en total. Agraïm la col·laboració de tots els espònsors per poder continuar amb aquest projecte:

Pinturex, Ajuntament d'Òdena, Viladoms Electromecànica, Elements, Fontana i Joiera Trias.


Ei, que ja estic molt més tranquil ara!

Gràcies a tots, i en especial a la Marta.

VIATGE A SARDENYA

Després de portar unes setmanes amb molèsties al turmell dret i d’haver de veure l’Anbaso d’Òdena des de la distància, per fi les millores en la zona afectada es comencen a notar a base de  repòs estricte.  Així que amb moltes ganes d’agafar la bicicleta i abans de què finalitzi  l’estiu , m’embarco cap a l’illa de Sardenya per fer-hi una de les habituals rutes amb alforges que tant m’apassionen.  

El dia 11 de setembre desembarco en Porto Torres després de 12 hores de trajecte i , es clar, amb ansietat  d’estirar les cames totalment. Aquell dia , doncs, comença oficialment el meu primer viatge en bicicleta per una illa de la que he sentit anomenar per la fama de les seves platges , a veure si és veritat. La primera etapa em porta fins a la ciutat costera de l’Alguer ( Alghero) , amb els seus carrers en català i els seus cartells també en llengua de Pompeu Fabra, però d’accent italià en els carrers.  Visito des d’aquí  el cap Caccia i m’apropo a la grotte di Nettuno. Tot llueix amb un Sol esplèndid, el mar es mostra plàcid amb  tonalitats que van del blau marí al verd turquesa i la temperatura de l’aigua està òptima. No és gens fàcil mantenir-se sobre la bicicleta amb aquesta temptació i , es clar , el banyador fa de culot.   Resseguint la costa vaig fins el sud, amb un traçat que serpenteja entre penya-segats i que posa les coses dures, sobretot, amb la càrrega a arrossegar. A Bosa , un encantador poblet mariner  sobre una cala rodejada de turons. Posteriorment, la cosa s’empina encara més per coronar Cagliari , apartat de la costa. Molt desnivell per una sola jornada. Cal , a més , tornar a la línia de la costa i les seves aigües  transparents. La carretera , per sorpresa, agafa el camí de baixada i condueix al poblet coster de Santa Caterina de Pittinuri i a la platja de Is Arenas, la platja amb les majors dunes de l’ illa.  A partir de llavors, la cosa es suavitza i la planura agafa el relleu. Estic a prop d’Oristano i faig una visita a la península de Sinis i les seves llacunes, fins a assolir l’extrem amb el cap Tharros. Visita al golf d’Oristano i a la platja de Torregrande , una infinita llengua d’arena amb alguns pocs afortunats i que s’arriba des de la ciutat per un magnífic carril bici. Quin luxe! La costa continua , però em decideixo a creuar l’illa per gaudir també de la costa est. La intenció  està en sortir del nivell del mar i arribar a passar vora del poble més alt de l’illa, Fonni,  a 1000m, en una sola jornada. No obstant, l’ascensió és gradual i la cota màxima que assoleixo és de 925m per quedar-me en un poblet de nom Gavoi entre les muntanyes de l’interior.  A l’endemà, toca acabar de creuar l’illa i amb més problemes dels esperats, aquest coi d’italians o no posen  cap rètol o en posen masses produint  confusió,  passo per Nuoro i fins a Dorgalli, al capdamunt d’un dels múltiples turons que esquitxen l’illa. Allà , em diuen que cala Gonone està darrere d’una penya, però que tranquil que hi ha un túnel. Així és, i passat aquest un descens de 6 km. fins la vila homònima  ancorada  en la  cala. Un indret molt turístic i que deu estar molt animat en temporada alta , però que ara està plena de jubilats i jo.   Al dia següent començo per remuntar els quilòmetres de baixada, quin remei  no hi ha altra via d’accés. Posteriorment, la carretera pren una direcció recte amb contínues pujades i baixades i paral·lela a la costa. Això, que tinc una gran visió del golf d’Orosei.  Passo per vil·les costeres com la Caletta i Budoni que semblen rèpliques amb les seves platges, edificis d’apartaments i xalets de costa. Assoleixo Òlbia, ciutat mitjana i porta d’entrada de la costa smeralda , però ja en tinc prou de tanta costa i giro cap a l’interior. M’havien dit que hi havia per endavant pianura , però amb un dia totalment ventós, ennuvolat i plovisquejant només trobo pujada rere pujada. Amb paciència i ben abrigat arribo a Témpio Pausánia, situada com no podia ser d’altra manera al capdamunt d’un turó. Continuo al dia següent amb un temps més apropiat per anar en bici i després de creuar un cinturó de muntanyes assoleixo la costa nord amb Castelsardo, primer i Porto Torres de nou amb temps suficient per fer un últim bany i prendre el vaixell de tornada.

Una illa paradisíaca en platges i per tombar-se al Sol fins a la sacietat , però no tant per moure’s en bicicleta: carreteres estretes, en mal estat , mala senyalització i molts fittipaldis. El millor: el bon temps, el menjar i la facilitat d’entendre’s amb els indígenes de l’illa.   

LA SELÈNIKA 2011

Gràcies a la perseverança del Dani Villanueva, que em va estar donant la tabarra des del Juliol pq l'acompanyés a fer la Selènika.... al final no només em vaig decidir jo, sinó que vaig aconseguir convèncer a una bona grupeta! Així que ens vam ajuntar amb el Mabres, el Gabri, la Susanna, la Meri, la Lídia i el Truji, una grupeta de 8! Amb la idea d'anar fent tranquil·lament! Tant tranquils que a les 8 que es donava la sortida, nosaltres estàvem col·locant els dorsals a la furgoneta.... I sort que ens vam esperar pq tot i arribar a les 8:10 a la sortida, encara hi havia un bon tap, vam tenir temps de tot! Fotos, saludar al públic ;) i anar escalfant la musculatura amb tranquil·litat. Així que sortint els últims, mica en mica vam anar avançant posicions, i anar passant pobles, sort de la Susanna que ens anava indicant a cada moment on estàvem.... 

 

Fins al 1er avituallament ja arribàvem amb problemes tècnics, la Susanna casi parteix la patilla del canvi, una pedra la va atacar a mitja pujada.... Sort que dúiem al Gabri, que es veu que en comptes de fer-li la posta a punt a la bici, li va fer a ella, pq la tia anava a tope! I un grillat ens va passar a tots com un posseït per poder sortir bé a la foto! és de ser inútiles! Que a la foto hi sortíem tots...  Aquí ja vam començar amb els plumcakes preferits de la Meri i a robar menjar i aigua pels morosos del grup! Que la organització molt intel·ligentment va decidir donar-nos una pulsereta pq ningú es colés ;) Fins aquí vam arribar amb un bon ritme, amb 1:40h havíem fet els primers 28km, però ara venia la part bona, pujar, pujar, pujar i continuar pujant fins arribar al Castell de Boixadors! On ens esperava el 2on avituallament i part de la família del Dani! eren les 12:10 i tot just portàvem 46km! Millor no pensar quant ens quedava...

Lo millor de tot, va ser la sorpresa de després de Boixadors, encara no s'havia acabat la pujada, que ens esperava una rampa que tela marinera per arribar al punt més alt de la ruta, Castelltallat! Amb el seu observatori! i ara sí, tot cara avall!!! Ja vam començar a fer els primers senderitos xulos del dia, on ni la Meri em podia seguir ;) I fins a Camps al 3er avituallament, on hi havia un grupet que es veu que van baixar per una zona molt perillosa, plena de pedres insalvables ;)

Per sort, a partir d'aquí el recorregut era força planer, pujades curtes, alguns corriols, combinats amb pistes planeres, on el Dani ja no sabia ni on era, el Gabri que ja li prenia les mides... i per sort de la Meri duia l'esprai miracles! Encara no tenim clar que era!!! 

I fins al següent avituallament, a Callús, ara sí que ja queda menys, eren les 15h i ens quedaven 25km ni més ni menys! Teòricament planers, pq ja només faltaven uns 300-400m de desnivell, però el cansament ja no ajudava gaire! Així que ens vam prendre el temps de descans amb molta calma, uns bons estiraments, relax al banc del poble.... i apa, arrenquem i cap a Navarcles! 

Finalment a les 17:10 arribàvem a meta! Amb 106km sota les cames, 2200m de desnivell i 7h 37 minuts pedalant. Tota una gran experiència! Ens ho vam passar de conya, llàstima de que el recorregut sigui tant pistero! I probablement no repetim! Però cal felicitar als organitzadors pq tela amb la feinada, el recorregut ben marcat, pràcticament sense trepitjar cap carretera,... però ens van faltar donuts!!!! 

2a CURSA BTT FIRA D'IGUALADA

Aquest diumenge es va celebrar la 2ª cursa BTT de la Fira d’Igualada, junt amb la 8ª cursa de muntanya i caminada popular. Com que la sortida era a les 8:30, tothom anava arribant abans de les 8, per agafar dorsal i començar a escalfar, cosa difícil doncs feia una fresca que Déu ni dó! (Si, si, ja podem anar treient els manguitos  de l’armari que l’estiu s’escapa, jeje!)

Tothom es va anar col·locant sota l’arc de sortida, tot i que arribava l’hora i ja es preveia que la sortida es donaria amb retràs. L’ordenació sota l’arc no semblava massa controlada, ja que quan tots estavem ja colocats, ens van dir que haviem de sortir cap a l’altra direcció!! Tothom a canviar-se de lloc!

Ara si, “pistoletazo” i sortida de la carrera, amb una primera fila repleta d’ECOs. Volta a l’estadi, sense deixar els pulmons en l’sprint i ja sortim cap a agafar camins. Tot i no ser una sortida “a muerte” aviat cadascú es va posant al seu lloc i els de davant s’escapen. Ens esperaven uns 30 quilòmetres, 100%  pista,  sense cap dificultat tècnica i un desnivell positiu normalet, de 650 metres, tot i que hi havia algunes rampes que picaven lo seu.

Jo vaig agafar un grupet d’unes 7 persones i aviat vaig veure que podia escapar-me, així que vaig anar tirant. Al cap d’un moment em vaig trobar amb el Marc Solsona, em vaig posar a davant i vem començar a tibar, ja que al fons veiem un altre ECO. Al cap d’uns quilòmetres ja estavem junts el Marc, el Mallen i jo. Després la cosa es va tensar i el Mallen es va escapar, jo ho vaig provar  però no el vaig poder seguir, tot i així vaig avançar-me i vaig obrir forat amb el Marc, i vaig començar a fer la meva carrera, apretant al meu ritme i fent la segona meitat de la cursa sol fins a meta.

El recorregut, després d’abandonar ràpidament l’asfalt, passava a una primera part plena de pujadetes trenca-cames des de la falda de la Tossa direcció a Tous, després es girava, per pujar a la tossa des del camí de la carena fent una part de camins més tranquil·la. Es baixava per la banda de Montbui, per acabar fent els quilòmetres inicials en sentit invers fins a la meta.

A l’arribar, molt content d’haver fet el 12è lloc (11è moralment perquè algú s’havia colat por ahí!!) i també per la resta de corredors de l’Òdena, ocupant al complet el pòdium de la general: Isaac, D.Pallarès i E.Forn, i omplint gran part de les posicions capdavanteres de la classificació!!

VOLTA A LA CERDANYA 2011

El cap de setmana passat el Màrius i jo vàrem còrrer la Volta a la Cerdanya de Probike, aquest any no passava precisament per la Cerdanya, ni tan sols la francesa, sino per la zona del Vallespir-Canigo.

El divendres arribàrem a Prats de Motlló, a 31 km. de Camprodón, després de passar el coll d’Ares en territori francès. Hi vàrem fer nit després del corresponent brifing on ens van fer entrega del roadbook i vàrem marcar els controls. El dissabte es tractava de fer 130 km. en una ruta circular donant tota la volta al massís del Canigó, fent 4.000 metres de desnivell positiu acumulat. Per això s’havien de passar 6 ports de diferent dificultat, el primer d’ells amb 28 km. de pujada per camí a vegades molt pedregós, el segon era de 15 km. La prova es per parelles o trios, i compten els temps del darrer que entra al control.

Sortim el dissabte a les 5,30 h. després d’un bon esmorçar. Sabem que fins a les 7,15 h. no ens hi veurem, portem el llum frontal, es necesari per veure el roadbook, per la ruta no tant doncs les tres primeres hores les passem pujant! Mirem enrera i la sensació de veure llums per parelles que van pujant darrera nostre es impresionant! El camí es fa molt pedregós, la bici del Màrius es molt rígida i nerviosa, i té que baixar el ritme dons tota l’estona has d’esquivar pedres i la bici va saltant i no avança (la meva Scalpel encara va absorvint i vaig tivant del Màrius). Comença la primera baixada i el Màrius es recupera i es dispara avall, amb aquestes trenca el cable del desviador i no pot canviar el plat. Al seguent control no tenen cables però més endavant trovem un company d’altres curses marathon i ens dona un que li sobra, encara sort que no hi havia trams plans!

Les baixades es fan molt ràpides i de seguit anem trovant els seguents ports, a migdia es fan interminables, doncs el calor apreta i l’esgotament ja es nota. Després de dinar ens posen un tram de pujada a peu amb molta roca punxaguda i molt troç amb la bici literalment a coll. Ara li toca al Màrius recolzar-me a mí, i em va avisant dels desnivells i del que queda de pujada, finalment arrivem a les 17,05 h. en la posició 23 d’un totat de 65 parelles.

Després de netejar i preparar les bicis per l’endemà, brefing, sopar amb el Pep Domènech i l’Eva a la casa rural (Chez Mauro, un lloc encantador amb cuina típica francesa) i a dormir dora. Hem estat estudiant el tram d’orientació del diumenge, que es una part on no hi ha llibre de ruta, només un punt de sortida i un d’arribada. Et donen un plànol tipus Alpina i decideix tú mateix la millor ruta, en funció de corbes de nivell i els senders o pistes marcades. Al llit el cap encara barrina per on passarem, si es lo millor opció,… i mentres a fora va plovent tota la nit. Ens llevem el diumenge amb pluja fina. Els paravents i cap a la sortida que es la les 18,00 h. La bona notícia es que el tram d’orientació s’anula per les inclemències (quantes hores perdudes estudiant la ruta), però el que si hi haura es una crono que puntua per la classificació final. Pujant el coll d’Ares (16 km), el segon dia fem un total 53 km. amb 1.500 m. de desnivell, que es compliquen amb el terreny mullat, destacant un tram llarguissim de GR no ciclable i relliscós, perfecte per activar les rampes a les cames, la crono de pujada molt exigent i un port final amb rampes dures. Per acabar a 7 km. de l’arribada, després del darrer control tot es baixada, pero ens equivoquem en un camí, baixem 2 km. que hem de remontar, perdent uns 15 m. preciosos. En qualsevol cas a l’arrivada de nou a Prats de Molló el Màrius arriva al sprint i aconseguim mantenir la 23ª posició final.

Més tard el Pep i l’Eva arriben meritosament, ambdós han fet etapes molt dures des de fa anys, el Pep diu que aquesta Volta a la Cerdanya ha estat brutal.

Bé suposo que m’ho passo millor jo explicant-ho que vosaltres llegint-ho però “ahí queda eso”.

Fins la propera que serà més curta!