DUATLÓ DE NÚRIA 2011

Tot va començar un divendres amb els amics fent la cerveseta al niu, teníem ganes de fer una cosa diferent, un format de cursa exigent, i ens va passar pel cap les duatlons de muntanya. Ens varem posar a buscar dates i carreres, la cita més propera la duatló de Queralbs - Núria 11km amb btt, 14 running i 11 de btt amb 2000 metres de desnivell positiu 1000 per el tram en bici i 1000 a peu.

Dissabte 8 d'octubre, encara queda tot un dia per la cursa i ja estava amb els nervis a flor de pell !! tenia de treballar tot el matí, comprar les 4 coses que hem faltaven, preparar la furgo amb el matalàs, les bicis, la roba, aliments, el pruductu jejeje tot lo necessari per estar a topeee. A les 6 de la tarda ens decidim a martxar cap a Queralbs, pero com sempre passa la cosa s'allarga fins les 7..... finalment sortim i amb 2 horetes arribem a Queralbs, tot un grup d'Igualada ja ens havien guardat un troçet de parçela al seu costat, una zona que hi havia habilitada per acampar. La situació i l'ambient eren inmillorables, estavem al costat mateix de les inscripcions hi ha 5 minuts en bici de la sortida. Començem a instalar el tingladu i aprofitem per anar a recollir els dorsals. Un cop instalats i una mica més aclimatats començem a fer el sopar amb un super fogonet que va tardar 1h a bullir l'aigua.. encara hem de millorar en aquest tema erem bastant novatos, començem a sopar i arriben els amics que faltaven que van sortir més tard d'Igualda. Un cop sopats els que ja havien participat en duatlons ens van explicar com funcionava la bossa per la transisio, el chip, el portadorsals i aquestes coses que ens venien de nou, una pixadeta al riu que teniem al costat mateix i bona nit ( no cal explicar lo malament que vem dormir amb un matalas que semblava d'aigua, quan es movia un, feia onades dintre la furgo ..... poques hores de descans i a les 5.50 teniem l'alarma per començar a activar-nos.

Bon dia, diumenge 9 d'Octubre 5.50 del matí sona l'alarma, comença el compte enrrere y els nervis s'accentuen, la primera cosa molt important anar a cagar tots junts a la bora del riu jejejejeje. Començen a arribar cotxes per la carretera, allò anava agafant ambient de competició i nosaltres ja teníem el fogonet a tope per fer-nos un bon esmorzar per agafar forces, preparem les coses i a la que ens despistem ja teníem de entregar la bossa amb les bambes per que ens ho pugessin a Fontalba on es feia la transició, sense temps per escalfar ens col.loquem al arc de sortida, el nervis man fet una mala passada i me deixat el xip al cotxe ! sort de una amic que va fer el bon acte de anar a buscar-ho. La sortida es retrassa  uns minuts per el fort vent que feia al cim del Puigmal i no podia baixar l'helicòpter amb l'avituallament, aquesta espera es va fer eterna i finalment se sent el tret de sortida, mes de 400 participants  disposats a superar el recorregut que ens tenia preparat l'organització. Primer tram en bici de Queralbs a  Fontalba, una pista de 11 quilometres de pujada constant, comencem per una pista asfaltada i al 2 o 3 quilometre ja passem a pista forestal, anava tothom molt agrupat, ens quedaven moltes hores de cursa i ens ho teníem de prendre amb relativa calma per tal de dosificar les forces. Al cap de 1 hora aproximadament arribem a la transició, bastanta gent animant cosa que et feia motivar un xic més, hem dirigeixo a la meva bossa per agafar les bambes, i començo a caminar per veure quines sensacions tindria, nomes sortir del canvi un avituallament que és molt agraït per tots el participants, ens avisen que no hi haurà avituallament al cim del Puigmal degut al fort vent que encara castigava la cresta de la muntanya, i comencem a trotar una mica cosa que no podem fer gaire estona perque en pocs centenars de metres ja teníem de caminar degut al desnivell, les cames estan ressentides i es te de vigilar com ficar els peus per evitar cargar-los més del conte, anem trobant grups de gent que han pujat per animar i veure la cursa, aixo no para de pujar i encar no es veu el Puigmal, on esta aquest collons de muntanya ? el noi que pujava davant meu m'orientava una mica ja que jo no havia anat mai a fer aquest cim, cada vegada les vistes són millors, i si aixecaves una mica el cap podies veure el Pedraforca, el fred es fa notar més i costa moure els dits de les mans "com s'agraeix els ànims de la gent que et vas trobant pel recorregut", costa reconèixer les cares ja que tots anaven tapats com esquimals, acabem de pujar un turó i per fi es veu la creu que caracteritza la muntanya !!! un tros de sender en ziga zaga és lo ultim que hem queda per pujar, un tros molt dret, abrupte i fa un fred i un vent que si hem fiquessin un parell de cordills a les mans hem podrien fer servir d'estel. L'alegria és màxima !!! tot de gent aplaudin, ficats dins de una especie de mitges coves per aixoplugar-se del temporal, ja que l'helicòpter no a pogut aterrar i deixar el avituallament corresponent, hi han un parell de senyores donant trossets de barretes. Un cop arribat al cim la cosa es tranquil·litza bastant, comencem el descens amb molt de compte ja que les pedres estan glaçades i és super fàcil lesionar-se tal i com esta el terreny. Continua la baixada fins a Núria on es torna a notar la presencia de visitants i aficionats al treking que anaven a caminar per aquell bonic paratge, rodegem l'edifici i ens trobem amb un merescut avituallament amb barretes, fruites i begudes isotòniques on la majoria dels participants paren uns segons per recarregar forces per poder afrontar el últim tram a peu que ens quedava abans del descens amb bici, són uns 6 quilometres eterns, un terreny molt irregular, trencador, a més a més les cames estan carregades de la baixada, intento córrer una mica els trossos plans per avançar al màxim possible ja que tinc un grup al darrera que van escurçant distàncies. Al cap de uns 30 minuts aproximadament puc veure el lloc on es fa la transició, però nomes ho puc veure'l perque encara hem queda uns bon tros de córrer però amb el bon sabor de boca que un cop arribi a la bici nomes em queda baixar. Arribo mig marejat per el desgast físic, faig 2 gots d'aigua del tercer i últim avituallament i busco la bici per poder fer el canvi. Quin descans poder pujar sobre del sillin i que les cames flotin al aire, però estava fent una cosa malament ! a la transició no es pot pujar a la bici, ràpidament sento el xiulet del àrbitre i baixo immediatament de la bici disculpant-me, suposo que quan van veure la cara de fet pols que feia no ho van tenir en conte l'error. Començo a baixar per el camí sense pedalar gaire ja que era tot baixada fins a l'arribada, nomes tenia al cap acabar sense caure per la pista, per tant m'ho vaig prendre al peu de la lletra i vigilant molt a les curves intentar aprofitar al màxim la velocitat que portava per tal de no tenir que pedalar gaire Jo sabia que quan arribes al tram asfaltat la cosa ja estava molt i molt aprop i va ser aixi, al veure el terra enquitranat hem va sortir un somriure involuntari de la cara, un parell de curves i ja teníem l'arribada allà, passo per sobre la moqueta i sento el pip pip del xip, duatló acabada amb un temps super bo per ser la primera que faig de aquest nivell, 3 hores 30 minuts en total amb 4000m de desnivell acumulat.